diumenge, 28 de setembre de 2008

"Solitud", de Víctor Català (2)


Recordem que la literatura modernista gira a l'entorn d'una sèrie d'enfrontaments o dualitats, tals com:

- l'individu enfront de la massa,
- l'artista enfront de la societat,
- el progrés enfront de la tradició immobilista,
- la sensibilitat enfront de la indiferència

La literatura ha d'actuar com a revulsiu de la societat adormida.

Aquests conceptes els haurem de tenir tothora presents en la lectura de Solitud, novel·la que registra dualitats entre altres valors morals com:

- espiritualitat/materialisme,
- saviesa/ignorància,
- bellesa/lletjor,
- llum/foscor
- bé/mal
- feminitat/masculinitat
- activitat/passivitat,
- joventut/vellesa,
- individu/massa, etc.

Solitud és la història d'un viatge iniciàtic (viatge en el qual el o la protagonista assolirà algun tipus de coneixement nou i creixerà com a persona) que es desenvolupa en dos plans:

- El viatge interior (l'autorealització personal, la presa de consciència de la Mila com a persona autònoma, lliure i independent).

- El viatge exterior (de la pujada a l'ermita fins a la baixada).

El tema de fons és, doncs, la recerca de la pròpia individualitat i la problemàtica interior d'una dona en conflicte amb el seu entorn social.

PERSONATGES

Personatges prototipus (plans, previsibles): Gaietà (el pastor), l'Ànima i Matias. També la multitud, entesa com a "personatge".

Personatges complexos: Mila és l'únic personatge rodó i complex, amb profunditat psicològica i que evoluciona al llarg de la novel·la a tenor de les vivències i circumstàncies.

Personatges secundaris: Baldieret i Arnau.

Podem dividir els personatges des d'un punt de vista moral:

- El bé (Gaietà i Mila).
- El mal (Matias i Ànima).

Evolutivament la Mila seguirà el mestratge del pastor i el Matias seguirà el mal exemple de l'Ànima.

La relació que s'estableix entre la Mila i la resta de personatges és diversa.

Mila-pastor, relació paternal, espiritual, asexuada.

Mila-Matias, relació tibant que desembocarà en indiferència.

Mila-Baldiret, relació maternal.

Mila-Arnau, relació marcada pel desig prohibit.

Mila-Ànima, relació marcada pel desig pecaminós i la por.

ESTRUCTURA

Introducció. Capítols 1-6.

Desenvolupament. Capítols 7-14 (amb l'ascenció al Cimalt com a clímax).

Desenllaç. Capítols 15-18.

Cada capítol representa una unitat tancada, amb una presentació i una conclusió que manté l'interès per allò que vindrà.

PUNT DE VISTA NARRATIU

Narrador omniscient, que es refereix als personatges en 3a. persona.

Domina el subjectivisme, en el sentit que la realitat és vista a través dels personatges i les seves emocions, especialment a través de la protagonista, la Mila.

LLENGUA

El registre del narrador acostuma a ser culte.

El registre dels personatges, col·loquial, dialectal i, en ocasions, imaginatiu i poètic (Mila i Gaietà).

APORTACIONS DE LA NOVEL·LA

Creació d'un llenguatge que serveix de vehicle per expressar el món femení i els seus conflictes en una societat dominada pels homes. Creació d'un llenguatge que explora la sensualitat i l'inconscient femení, mitjançant imatges, metàfores, comparacions i altres recursos poètics.

S'enceta el tema de les relacions problemàtiques home-dona, que tant de rendiment donarà en escriptores posteriors com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig o Isabel Clara-Simó.

1 comentari:

maçka porno ha dit...


Erkek siken travestiler ve travesti porno içeriğinde anal sikişmelerin daha çok geçtiği bir seks sitesidir.