Solitud, cap. final, La davallada

Il·lustració: una dona albirant l'horitzó. Per a la Mila, la llibertat tindrà un preu.

Profundament afectada per la violació de què ha estat víctima per part de l'Ànima, la Mila passa la nit a la intempèrie, "asseguda i immòbil, com una estàtua vetlladora". No té cap ganes de tornar a entrar a l'ermita. La Mila, que ja sap que el seu marit no tornarà abans que despunti el dia, l'espera.

A hores d'ara, la seva desil·lusió amb en Matias ja és completa i irreparable. Mentre ella era atacada brutalment, en Matias era al poble entregat al joc i malversant els diners de la casa.

En Matias apareix per la fosca "capbaix i rumiant-ne alguna", buscant com sempre alguna excusa. Quan es troben tots dos cara a cara, la Mila li explica tot fil per randa. "En el rostre d'en Matias s'hi revelava la consternació més grossa que hagués sofert en sa vida: una cruel, una espantosa consternació muda". Es queda sense paraules, però no manifesta un pèl d'indignació, ràbia o sentiment de venjança.

Definitivament la Mila pren el determini d'abandonar-ho tot i començar una nova (i incerta) vida, ben lluny, "tan lluny d'aquí com puga". Abans d'anar-se'n, però, li llença al Matias una dura invectiva:

"No probis pas de seguir-me... Te... mataria!"


ACTIVITATS

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

Solitud, capítol 17, La nit aquella

L'actor Jack Nicholson a The shining, d'Stanley Kubrik, 1980. Existeix una certa similitud amb l'Ànima...


"Pareu-hi ment amb aquest home, ermitana: és la cosa més roïna de la muntanya...", diu el pastor.

ACTIVITATS

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

Solitud, capítols 13 - 16 (breu resum)

Es pastor abandona, durant l'hivern, l'ermita, deixant sola la Mila, que s'entristeix molt i queda com desconcertada: "I doncs, com ho faré jo ara, aquí, tota sola...?" (p. 253). Al capítol 14 la Mila descobreix la vertadera edat del pastor, 65 anys, i ella li'n feia 40. Queda profundament desil·lusionada i la seva sol·litud, podem dir que toca fons. Ara a la vida no té ningú més que "un vell" (el pastor) i "un negat" (el seu marit).

Al cap. XV la Mila s'assabenta de la mort, aparentment accidental, del pastor Gaietà.

-Sí, s'ha espenyat! El pastor...! S'ha espenyat a les Lloses!

L'ermitana cregué quedar allí de la impressió. Sense pols, sense color als llavis, sense aguant a les cames..."

Solitud, capítols 11 i 12. Mal de muntanya / Vida enrera

El capítol 11, "Mal de muntanya", se centra en descriure la profunda depressió que arrossega la Mila, ara més accentuada que mai. La Mila no troba consol de cap mena i "no sabia de què plorava". A aquest estat de derrota anímica s'hi afegeixen desgraciats fets recents: "La festa de Sant Ponç havia estat la bancarrota absoluta pel matrimoni. A la pèrdua miserable de tots sos possibles, com si no fos prou, vingueren a ajuntar-se una infinitat de deutes, confessats poc a poc per en Matias: deutes a l'hostal de Murons per les coses emmanllevades, deutes en tavernes i revenderies per begudes i queviures que no havia pagat en l'acte de la compra [...]" La solitud de la protagonista va creixent.

El capítol 12, "Vida enrera", es produeix un "feedback" narratiu i sabem més coses del passat de la Mila, adoptada per uns oncles que l'obliguen a casar-se amb un home que no estima.

Però ara el caràcter de la Mila ha sofert una mena de transformació: d'una banda, s'ha tornat més insensible als maldecaps del dia a dia i contempla la grisor de la seva situació amb distància; de l'altra, comença a descobrir-se a ella mateixa com a persona autònoma, gràcies al mestratge del pastor. El vincle emocional amb el seu marit, encara que només es fonamentés en l'antipatia, s'ha trencat definitivament: "Es sentia lliure i mestressa de si mateixa..." (p. 234).

Els vincles amb el pastor s'enforteixen. La Mila hi xerra llargues estones i li explica tot de coses del seu passat, com si d'una teràpia es tractés. Al seu torn, el pastor li narra "contaies" que fan volar la imaginació de la dona i li fan descobrir nous horitzons de l'esperit.

"Quan el pastor deixava de parlar, la Mila no es recordava ja de son casament amb en Matias ni de cap cabòria consirosa que pogués entelar la placidesa de sa revifalla, i una altra i una altra després -perquè la verbagàlia majestàtica del pastor semblava eterna i incansable com les onades de la mar-, la Mila acabà per perdre de vista sa pròpia vida migradeta i esquifida de modest ésser humà, per entrar de ple en la vida fantàstica de la muntanya." (p. 248) La muntanya, en tota la seva magnífica extensió, pren un caire fantàstic i alliberador a través de les paraules i les històries del pastor.

ACTIVITATS

1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?


Joan Maragall va escriure "Elogi de la poesia".

2. Víctor Català va mantenir una relació epistolar amb els escriptors que considerava els seus mestres: Narcís Oller i Joan Maragall. Relaciona l'últim paràgraf del pastor (cap. 12) amb el prefaci de Joan Maragall al seu "Elogi de la poesia" (p. 370).

"Solitud", capítol 9, Gatzara

El triomf de Dionís i uns borratxos, de Velázquez.

Al cap. anterior, tots els pobles del voltant fan un aplec a dalt de l'ermita en honor de la festivitat de Sant Ponç. Seguidament, s'hi organitza un multitudinari tiberi o àpat en un hostal proper, que acabarà convertint-se en un desastre per a l'economia del matrimoni... i provocarà que al capdavall la Mila se senti encara més aïllada del món, més alienada d'una realitat que no encaixa en les seves expectatives ni en els seus valors morals.

Ja vam comentar que el Modernisme planteja diferents dicotomies o realitats confrontades, tals com:

Individu (artista) <-> Societat (poble, massa, multitud)

També vam comentar la inclinació dels escriptors modernistes a descriure el primitivisme de l'entorn rural, que troba en els "drames rurals" de Víctor Català la seva màxima expressió.

En aquest capítol 9, la visió que se'ns dóna del poble, de la multitud, no és pas que diguem gaire optimista, més aviat tot el contrari. La multitud és primitiva, desagradosa i grollera, incívica i desconsiderada. El que havia d'ésser una celebració, l'àpat de la festa de Sant Ponç, acaba com el "rosari de l'aurora", a cops de puny i plantufades i en una desbandada tumultuosa.

Fixeu-vos, al final del capítol, en la innocència i tendresa del Baldiret (el menut li recorda al pastor que han de fer els fanalets que aquest li va prometre, amb les restes de les closques de la cargolada). Aquesta innocència de l'infant contraresta l'animalitat i malícia del món adult. La imatge final de l'ermita en el silenci tranquil de la nit, il·luminada pels encenalls com si fos una mena d'arbre de Nadal, ens transmet un gran lirisme. La poesia té un sentit, encara, per al pastor i per a la Mila.


ACTIVITATS

1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).

5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge.

7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".

8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme >

instints >

grolleria >

primitivisme >

salvatgisme >

descontrol >

multitud >

xivarri >

cridòria >

grotesc >

"Solitud", Capítol 7, Primavera

Ametller florit: la primavera...

ACTIVITATS

1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).

Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.


Els gatets, l'anyell... són símbols de l'instint maternal en aquest capítol.

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

"Solitud", capítol 5, Sumant dies

ACTIVITATS

1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li condeceix...?

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou el·loqüent d'aquest capítol.

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Matias. Explica com.

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el malhumor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitzat. Assenyala-ho amb exemples.

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

"Solitud", capítol 3, Claror

La Mila i el Matias ja s'han instal·lat a l'ermita. Els ha rebut el pastor Gaietà al capítol 2.

En aquest capítol 3, titulat "Claror", la Mila i el pastor es coneixen més i mantenen les primeres converses. El pastor, a més, li fa de guia a la muntanya i la porta a veure alguns indrets. Cap al final del capítol apareixerà el personatge tenebrós de l'Ànima.


ACTIVITATS

1 - Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.

2 - Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.

3 - El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?

4 - Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

5 - Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?

6 - Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?

7 - De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.

"Solitud", de Víctor Català (2)

Recordem que la literatura modernista gira a l'entorn d'una sèrie d'enfrontaments o dualitats, tals com:

- l'individu enfront de la massa,
- l'artista enfront de la societat,
- el progrés enfront de la tradició immobilista,
- la sensibilitat enfront de la indiferència

La literatura ha d'actuar com a revulsiu de la societat adormida.

Aquests conceptes els haurem de tenir tothora presents en la lectura de Solitud, novel·la que registra dualitats entre altres valors morals com:

- espiritualitat/materialisme,
- saviesa/ignorància,
- bellesa/lletjor,
- llum/foscor
- bé/mal
- feminitat/masculinitat
- activitat/passivitat,
- joventut/vellesa,
- individu/massa, etc.

Solitud és la història d'un viatge iniciàtic (viatge en el qual el o la protagonista assolirà algun tipus de coneixement nou i creixerà com a persona) que es desenvolupa en dos plans:

- El viatge interior (l'autorealització personal, la presa de consciència de la Mila com a persona autònoma, lliure i independent).

- El viatge exterior (de la pujada a l'ermita fins a la baixada).

El tema de fons és, doncs, la recerca de la pròpia individualitat i la problemàtica interior d'una dona en conflicte amb el seu entorn social.

PERSONATGES

Personatges prototipus (plans, previsibles): Gaietà (el pastor), l'Ànima i Matias. També la multitud, entesa com a "personatge".

Personatges complexos: Mila és l'únic personatge rodó i complex, amb profunditat psicològica i que evoluciona al llarg de la novel·la a tenor de les vivències i circumstàncies.

Personatges secundaris: Baldieret i Arnau.

Podem dividir els personatges des d'un punt de vista moral:

- El bé (Gaietà i Mila).
- El mal (Matias i Ànima).

Evolutivament la Mila seguirà el mestratge del pastor i el Matias seguirà el mal exemple de l'Ànima.

La relació que s'estableix entre la Mila i la resta de personatges és diversa.

Mila-pastor, relació paternal, espiritual, asexuada.

Mila-Matias, relació tibant que desembocarà en indiferència.

Mila-Baldiret, relació maternal.

Mila-Arnau, relació marcada pel desig prohibit.

Mila-Ànima, relació marcada pel desig pecaminós i la por.

ESTRUCTURA

Introducció. Capítols 1-6.

Desenvolupament. Capítols 7-14 (amb l'ascenció al Cimalt com a clímax).

Desenllaç. Capítols 15-18.

Cada capítol representa una unitat tancada, amb una presentació i una conclusió que manté l'interès per allò que vindrà.

PUNT DE VISTA NARRATIU

Narrador omniscient, que es refereix als personatges en 3a. persona.

Domina el subjectivisme, en el sentit que la realitat és vista a través dels personatges i les seves emocions, especialment a través de la protagonista, la Mila.

LLENGUA

El registre del narrador acostuma a ser culte.

El registre dels personatges, col·loquial, dialectal i, en ocasions, imaginatiu i poètic (Mila i Gaietà).

APORTACIONS DE LA NOVEL·LA

Creació d'un llenguatge que serveix de vehicle per expressar el món femení i els seus conflictes en una societat dominada pels homes. Creació d'un llenguatge que explora la sensualitat i l'inconscient femení, mitjançant imatges, metàfores, comparacions i altres recursos poètics.

S'enceta el tema de les relacions problemàtiques home-dona, que tant de rendiment donarà en escriptores posteriors com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig o Isabel Clara-Simó.

"Solitud", capítol 1, La pujada

Foto: Panoràmica del massís del Montgrí.

En aquest primer capítol, titulat "La pujada", es descriu l'ascenció, per una erma i esquerpa muntanya, de la Mila i el seu espòs Matias. Es dirigeixen a l'ermita on han d'instal·lar-s'hi i de la qual s'han de fer càrrec.

Segons alguns indicis aquest territori muntanyós està inspirat en el massís del Montgrí, tot i que hi ha molts elements inventats per l'escriptora.


ACTIVITATS

LÈXIC

1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.

2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.

ANÀLISI DELS PERSONATGES

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls.

VISIÓ DEL PAISATGE

6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.

7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.

TEMPORALITAT

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?

RECERCA A INTERNET

10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.

11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.

Víctor Català en vídeo

Visionat a classe i comentari del vídeo sobre Víctor Català.

(Us podeu descarregar el vídeo en aquesta direcció. Us caldrà, per visionar el vídeo, el reproductor Real Player, que el podeu descarregar aquí.)


ACTIVITATS

- Data i lloc de naixement de Víctor Català.

- De petita, a part d'escriure, ¿quines altres aficions se li coneixen?

- En què s'inspira l'escriptora a l'hora de confegir els seus relats i novel·les?

- Què la motiva a escriure, segons el que ella mateixa declara?

- Per què creus que Caterina Albert escriu la seva obra sota el pseudònim de Víctor Català?

- Després d'una etapa inicial en què escriu poesia, el 1902 es decanta cap a la narrativa. Quina obra publica en aquest any?

- Quines característiques fonamentals defineixen l'obra de Víctor Català?

- En quin moviment cultural s'inscriu l'escriptora?

- De quants capítols consta la novel·la Solitud?

- Fes una ràpida descripció dels quatre personatges principals de la novel·la.

- Escriu un resum ràpid de l'argument de la novel·la.

- Quin període de temps abasta l'acció de la novel·la?

"Solitud", de Víctor Català (1)

Il·lustració: portada modernista de la versió castellana de la novel·la

"Solitud"

Novel·la de Caterina Albert i Paradís, "Víctor Català". Publicada en fulletons de vuit pàgines setmanals a la revista Joventut des del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905, tot i que el capítol final està datat al febrer de 1905.

Sobre l'autora

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (L'Escala, Alt Empordà, 11 setembre 1869 - 27 gener 1966). Va conrear des de molt jove la poesia i el teatre. Però va ser en el camp de la narrativa on va destacar més.

Va viure de les rendes familiars al seu poble natal i després de la mort del pare i de l’àvia materna tingué cura de la mare i de l’administració del patrimoni familiar.

Culturalment, la família li va facilitar, amb classes particulars, l’acompliment de les inclinacions artístiques pel dibuix, la pintura i l’escultura, que va compartir amb la creació literària fins a començaments de segle. Fou també en la mateixa família on va trobar l’ambient propici per al seu "autodidactisme" literari: la mare escrivia poesies i l’àvia era una gran coneixedora del folklore i la cultura popular.

Sobre la seva obra

Les seves narracions, que ella va denominar drames rurals, títol del seu primer recull, són intensament originals i s'adscriuen de ple en el modernisme, que no va deixar al llarg de tota la producció, oferint una visió negativa i profundament tenebrosa de l'ambient rural.

En tota l'obra de Víctor Català sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la seva marginació per raons de sexe.

Tema i argument de "Solitud"

Novel.la d'estètica modernista on Mila, la protagonista, viu un conflicte profund entre individu i entorn. La seva és una lluita interna per trobar la pròpia individualitat oposant-se als determinismes que l'envolten i atenallen, com ara el fet de descobrir que el seu marit és un gandul i un abúlic.

L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa.

La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones.

Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.


ACTIVITATS

1) En quin any es va publicar Solitud?

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?