Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Els personatges en imatges

Caïn i Abel, el primer fraticidi

Allò que tal vegada s'esdevinguè pren com a motiu argumental els primers capítols del Gènesi de l'Antic Testament (Bíblia). L'autor reescriu el mite bíblic sobre l'origen de la Humanitat per articular una comèdia irònica sobre la família i els valors tradicionals de la societat burgesa.

ACTIVITATS

1. Llegeix-te els primers capítols del Gènesi.

2. Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Trama, personatges i temes

TRAMA ARGUMENTAL

La trama argumental gira al voltant de la prohibició, per part de Jahvè (Déu), que els homes entrin al jardí de l'Edèn, després que Adam i Eva han estat foragitats. Caïm, el personatge principal, se sent fortament atret per aquest lloc prohibit...

ELS PERSONATGES

L'obra presenta set personatges, més uns Àngels i una veu en off -la de Jahvè-.

Els personatges estat inspirats en els de l'Antic Testament, el Gènesi, però l'autor els capgira i transforma.

CAÏM: Personatge central. A diferència de la Bíblia, aquí Caïm és un personatge positiu. És desobedient, no accepta impoicions arbitràries i qüestiona tot allò que no comprèn. Discuteix el conformisme dels seus pares i les ordres divines. Té força punts en comú amb l'heroi (artista) modernista.

ABEL: La contrafigura del seu germà Caïm. Feble, envejós, covard, sense imaginació ni cap voluntat de domini. Accepta sense vacil·lar l'autoritat.

ADAM I EVA: Éssers resignats resignats al seu destí. Conformistes...

NARA: Germana de Caïm i Abel. Reprodueix els tòpics femenins més retrògrads. És capritxosa i despreocupada.

EL QUERUB I EL DIABLE: Són personatges d'una gran ambigüitat, paradoxals, contradictoris i paròdics.

JAHVÈ: Directament només surt una vegada, però es fa notar tot al llarg de l'obra amb les seves prohibicions, ordres, amenaces i càstigs. Només Caïm li plantarà cara.

Caïm, doncs, representa la rebel·lió, la lluita per la llibertat i la queixa del paper atorgat a la Humanitat.

TEMES

Tres temes principals: l'autoritarisme (patern i diví), el mite bíblic, la crítica a la família burgesa i als valors de la moral cristiana.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada s'esdevingué"

Una escena de la representació de l'obra.

ACTIVITAT PRELIMINAR

Allò que tal vegada s'esdevingué s'entén com una crítica a la família tradicional i als seus valors. L'activitat preliminar que us proposo és que reflexioneu sobre el concepte de família i sobre quin seria el millor model ("ideal") de família, si és que n'hi ha, des de la perspectiva actual. Per això us indico unes quantes pautes que us poden orientar alhora d'escriure la vostra opinió/redacció. Extensió: un mínim de vint-i-cins línies, dividides en tres paràgrafs.

- De quants membres es composa normalment una família?

- Quina mena de relació creus que ha d'imperar entre tots els membres: pares i fills i resta de parents.

- Quines són les dates o els moments més propicis per a la comunicació familiar.

- Amb qui tens millor relació: ¿amb el pare o amb la mare? Explica-ho.

- Creus que els fills són importants? En quin sentit?

- Quin és per a tu el nombre ideal de fills en un matrimoni?

- Com creus que ha de ser l'educació dels fills des que són petits fins que arriben a l'adolescència.

- Quines són les responsabilitats recíproques dels fills i dels pares?

- A casa vostra hi ha distinció sexual de rols, és a dir, ¿hi ha diferents responsabilitats en funció de si un és home o dona?

- Quina opinió tens de les famílies 1) monoparentals, 2) de parelles homosexuals, 3) de pares separats...

- Creus que és important casar-se per formar una família?

- Per què creus que és important la família, si és que ho és?

- Estàs content amb la teva família o canviaries alguna cosa? Què canviaries si poguessis?

- Hi ha alguna cosa que tinguis prohibida dins la família? Hi estàs d'acord o no? Explica-ho.

- Et veus en el futur, casat, amb fills, amb hipoteca, amb càrregues i obigacions...? ;-)

- Etc.

Joan Oliver (1899-1986)

Article recomanat: Joan Oliver, per Josep Maria Ripoll

Quatre coses sobre l'autor abans d'emprendre la lectura

(Del pròleg de Pilar Puimedon a Allò que tal vegada s'esdevingué, Ed. Proa, Barcelona, 2008.)

Joan Oliver és conegut amb el nom de Pere Quart quan escriu poesia.

Neix a Sabadell, el 29 de novembre de 1899. Era el quart fill d'una família de l'alta burgesia de la ciutat. Cursà la carrera de dret, però el seu interès per les lletres el portà ben aviat a col·laborar al Diari de Sabadell.

Les seves primeres incursions literàries ja deixen veure un Joan Oliver crític amb la moral i els costums de la classe burgesa, classe a la qual curiosament pertanyia.

Al llarg dels anys 20 i 30 publica narracions, estrena obres de teatre i se submergeix també en la creació poètica amb el pseudònim de Pere Quart. Es manté molt actiu fins i tot un cop esclatada la Guerra Civil, quan publica precisament l'obra que ens ocuparà: Allò que tal vegada s'esdevingué.

El resultat de la Guerra Civil l'obligà a exiliar-se a Santiago de Xile. L'any 1948 torna de l'exili i és empresonat dos mesos i mig. Oliver es troba amb una societat desfeta, sense llibertats i amb un món ultraconservador, presidit per tot allò que ell havia rebutjat. Fins al 1960 es dedica sobretot a la traducció d'obres clàssiques. A partir de 1960, la situació política és menys angoixant i l'autor entra en contacte amb les noves generacions universitàries i d'intel·lectuals. Oliver recupera un cert optimisme i l'humor en les seves obres.

EL TEATRE DE JOAN OLIVER

El teatre català contemporani es veu greument afectat per la Guerra Civil i la postguerra: la prohibició de representar en català i la censura ho posen molt difícil als autors i al públic, lògicament. Però, ja que no pot dur a terme una activitat normal, Joan Oliver s'esforça a traduir al català obres de dramaturgs clàssics com Molière, Shaw, Beckett, Brecht, Txèkhov, etc.

La primera etapa de la producció teatral d'Oliver és la que ara ens interessa i va de l'any 1928 al 36 (any de la Guerra). Les seves obres es classifiquen dins la "comèdia burgesa" (obres perfectament estructurades en plantejament, nus i desenllaç) i tenen un to crític envers la societat. Els personatges són esquemàtics, estereotips negatius de tot allò que l'autor vol criticar. La crítica, la ironia, la paròdia són les seves principals armes.

Pel que fa al llenguatge, Oliver tria un registre col·loquial i un to familiar però sempre correcte, amb estructures sintàctiques conversacionals, per tal de conferir el major realisme i força als seus personatges.

En el pròxim post presentarem l'obra que llegirem a classe: Allò que tal vegada s'esdevingué.

ACTIVITATS

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

2. En quin any va néixer?

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

4. On va començar a publicar?

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

Solitud, cap. final, La davallada

Il·lustració: una dona albirant l'horitzó. Per a la Mila, la llibertat tindrà un preu.

Profundament afectada per la violació de què ha estat víctima per part de l'Ànima, la Mila passa la nit a la intempèrie, "asseguda i immòbil, com una estàtua vetlladora". No té cap ganes de tornar a entrar a l'ermita. La Mila, que ja sap que el seu marit no tornarà abans que despunti el dia, l'espera.

A hores d'ara, la seva desil·lusió amb en Matias ja és completa i irreparable. Mentre ella era atacada brutalment, en Matias era al poble entregat al joc i malversant els diners de la casa.

En Matias apareix per la fosca "capbaix i rumiant-ne alguna", buscant com sempre alguna excusa. Quan es troben tots dos cara a cara, la Mila li explica tot fil per randa. "En el rostre d'en Matias s'hi revelava la consternació més grossa que hagués sofert en sa vida: una cruel, una espantosa consternació muda". Es queda sense paraules, però no manifesta un pèl d'indignació, ràbia o sentiment de venjança.

Definitivament la Mila pren el determini d'abandonar-ho tot i començar una nova (i incerta) vida, ben lluny, "tan lluny d'aquí com puga". Abans d'anar-se'n, però, li llença al Matias una dura invectiva:

"No probis pas de seguir-me... Te... mataria!"


ACTIVITATS

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

Solitud, capítol 17, La nit aquella

L'actor Jack Nicholson a The shining, d'Stanley Kubrik, 1980. Existeix una certa similitud amb l'Ànima...


"Pareu-hi ment amb aquest home, ermitana: és la cosa més roïna de la muntanya...", diu el pastor.

ACTIVITATS

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

Solitud, capítols 13 - 16 (breu resum)

Es pastor abandona, durant l'hivern, l'ermita, deixant sola la Mila, que s'entristeix molt i queda com desconcertada: "I doncs, com ho faré jo ara, aquí, tota sola...?" (p. 253). Al capítol 14 la Mila descobreix la vertadera edat del pastor, 65 anys, i ella li'n feia 40. Queda profundament desil·lusionada i la seva sol·litud, podem dir que toca fons. Ara a la vida no té ningú més que "un vell" (el pastor) i "un negat" (el seu marit).

Al cap. XV la Mila s'assabenta de la mort, aparentment accidental, del pastor Gaietà.

-Sí, s'ha espenyat! El pastor...! S'ha espenyat a les Lloses!

L'ermitana cregué quedar allí de la impressió. Sense pols, sense color als llavis, sense aguant a les cames..."

Solitud, capítols 11 i 12. Mal de muntanya / Vida enrera

El capítol 11, "Mal de muntanya", se centra en descriure la profunda depressió que arrossega la Mila, ara més accentuada que mai. La Mila no troba consol de cap mena i "no sabia de què plorava". A aquest estat de derrota anímica s'hi afegeixen desgraciats fets recents: "La festa de Sant Ponç havia estat la bancarrota absoluta pel matrimoni. A la pèrdua miserable de tots sos possibles, com si no fos prou, vingueren a ajuntar-se una infinitat de deutes, confessats poc a poc per en Matias: deutes a l'hostal de Murons per les coses emmanllevades, deutes en tavernes i revenderies per begudes i queviures que no havia pagat en l'acte de la compra [...]" La solitud de la protagonista va creixent.

El capítol 12, "Vida enrera", es produeix un "feedback" narratiu i sabem més coses del passat de la Mila, adoptada per uns oncles que l'obliguen a casar-se amb un home que no estima.

Però ara el caràcter de la Mila ha sofert una mena de transformació: d'una banda, s'ha tornat més insensible als maldecaps del dia a dia i contempla la grisor de la seva situació amb distància; de l'altra, comença a descobrir-se a ella mateixa com a persona autònoma, gràcies al mestratge del pastor. El vincle emocional amb el seu marit, encara que només es fonamentés en l'antipatia, s'ha trencat definitivament: "Es sentia lliure i mestressa de si mateixa..." (p. 234).

Els vincles amb el pastor s'enforteixen. La Mila hi xerra llargues estones i li explica tot de coses del seu passat, com si d'una teràpia es tractés. Al seu torn, el pastor li narra "contaies" que fan volar la imaginació de la dona i li fan descobrir nous horitzons de l'esperit.

"Quan el pastor deixava de parlar, la Mila no es recordava ja de son casament amb en Matias ni de cap cabòria consirosa que pogués entelar la placidesa de sa revifalla, i una altra i una altra després -perquè la verbagàlia majestàtica del pastor semblava eterna i incansable com les onades de la mar-, la Mila acabà per perdre de vista sa pròpia vida migradeta i esquifida de modest ésser humà, per entrar de ple en la vida fantàstica de la muntanya." (p. 248) La muntanya, en tota la seva magnífica extensió, pren un caire fantàstic i alliberador a través de les paraules i les històries del pastor.

ACTIVITATS

1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?


Joan Maragall va escriure "Elogi de la poesia".

2. Víctor Català va mantenir una relació epistolar amb els escriptors que considerava els seus mestres: Narcís Oller i Joan Maragall. Relaciona l'últim paràgraf del pastor (cap. 12) amb el prefaci de Joan Maragall al seu "Elogi de la poesia" (p. 370).