dimarts, 16 de setembre de 2008

La prosa modernista: els personatges i els novel·listes


Il·lustració: La figura de l'artista modernista, el pintor Ramon Casas en el seu taller

Els personatges

Expressió dels diversos conflictes personals, interns i socials, els personatges es poden dividir en dos grups: els prototipus, expressió d'una idea prefixada, i les creacions més individualitzades, els personatges més complexos.

-L'artista: definit per una intel·ligència i una sensibilitat que li permeten analitzar la realitat des de la lucidesa (el superhome nietzschià), aquest personatge s'enfronta a la societat en un intent de fer-la reaccionar i avançar. Però tot és debades: els personatges que representen aquesta postura acaben essent anorreats, i demostren la impossibilitat de la humanitat de prosperar. Així, mossèn Llàtzer, el capellà protagonista d'Els sots feréstecs, Gaietà, el pastor de Solitud, i Jordi Fraginals, protagonista de La vida i mort d'en Jordi Fraginals, acaben morint davant la força devastadora del mal, sigui representada per la natura orba i la massa social, per un agent personificat del mal com el personatge de l'Ànima o per la malaltia, respectivament.

-La multitud: representa la psicologia col·lectiva segons les teories del moment, l'escriptor modernista n'extreu el símbol que demostra la incoherència humana, el caos i la destrucció a què està abocat l'ésser humà. En són bons exemples els pagesos d'Els sots feréstecs o els personatges de Les multituds (1906) de Raimon Casellas. Per altra banda, l'extensa galeria de pagesos, de captaires o d'altres personatges rurals dels reculls Drames rurals (1902) o Caires vius (1907) de Víctor Català serveixen per a emfasitzar no sols l'estupidesa humana sinó la tirania de l'estructura social sobre la dona, la principal víctima dels seus relats.

-La bagassa: personatge tipificat per la iconografia prerafaelita, és la representació del mal, a través del sexe, la femme fatale. Les dues figures més emblemàtiques són la Roda-soques d'Els sots feréstecs i la Fineta de Josafat, de Bertrana. Representen la temptació i la culpa, el pecat seguint l'estructura androcèntrica imperant. La seva contrapartida és la noia-flor, la noia-verge. En contra d'aquesta extrapolació, cal assenyalar la figura de la Fineta, de Joaquim Ruyra, en el conte de títol homònim, en què l'atracció sexual està tractada amb més complexitat.


Creacions individualitzades

-Mila de Víctor Català: sens dubte la protagonista de Solitud és la figura més complexa de narrativa modernista. A més de contenir tots els ingredients generals del Modernisme, Mila s'erigeix com un personatge nou: la dona que desencisada de l'estructura social és capaç de construir-se a ella mateixa al marge de la maternitat i el matrimoni. És una autèntica supervivent que refusa l'autoimmolació de les heroïnes del segle XIX (Emma Bovary o Anna Karènina, que se suïciden) i prefigura la narrativa moderna de Mercè Rodoreda.

-Josafat de Prudenci Bertrana: sota l'aparença del personatge estúpid, Josafat posa en entredit la civilització urbana i, més en concret, religiosa que l'acull. Així, mentre la natura esdevé símbol de l'arcàdia perduda, Josafat segueix un camí sense retorn de depravació sexual i humana.


Els novel·listes

Raimon Casellas

Estudiant de filosofia al Seminari de Barcelona, Casellas (Barcelona 1855-Sant Joan de les Abadesses 1910) abandona els estudis per posar-se al capdavant d'una tintoreria, el negoci familiar. La seva entrada a la vida cultural es produeix el 1892, quan esdevé crític artístic de La Vanguardia —des d'on es converteix en el principal teoritzador del modernisme, com hem indicat anteriorment— i forma part del grup de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Les seves propostes renovadores, que parteixen del simbolisme de Maurice Maeterlinck, es materialitzen en la representació de La intrusa al Cau Ferrat de Sitges.

Víctor Català: Caterina Albert

Caterina Albert i Paradís (l'Escala 1869-1966) nasqué en una família de propietaris rurals i de forma pràcticament autodidacta seguí la seva vocació artística: la pintura i la literatura. Al llarg de la seva vida compaginà la dedicació a l'art amb el comandament de les terres i possessions, així com a d'altres obligacions familiars. Adoptà el pseudònim masculí com a conseqüència de l'escàndol que va provocar La infanticida entre el jurat dels Jocs Florals d'Olot (1898), obra que desestimaren —tot i reconèixer-ne la qualitat— per trobar-la massa agosarada provenint d'una noia. El monòleg de La infanticida és ja una formulació clara de l'anàlisi de la situació de la dona, explotada per una societat rural i primitiva, tema central de la seva narrativa des dels primers reculls —Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907)—, que la converteixen en model indiscutible. La publicació de Solitud (1905), la novel·la més significativa del modernisme, confirma la força i modernitat de l'autora empordanesa.

Poc després, però, les crítiques noucentistes a la seva visió tràgica de l'existència es van afegir a la crisi del gènere i van fer emmudir l'escriptora temporalment.

Joaquim Ruyra

Durant la seva infantesa i joventut (Girona 1858-Barcelona 1939) es mogué en els dos escenaris centrals de la seva obra: Girona, on visqué fins als 12 anys i on estudià el batxillerat, i Blanes, d'on provenia la seva família. Després estudià dret a Barcelona i ja en la trentena es casà. Però des de jove havia volgut dedicar-se a l'escriptura, fet que les rendes familiars li permeteren. [...]

Prudenci Bertrana

Fill de propietaris rurals, Prudenci Bertrana (Tordera 1867-Barcelona 1941) passà la infantesa en els boscos del mas Espriu de l'Esparra (Santa Coloma de Farners), que després literaturitza en la trilogia Entre la terra i els núvols. [...]

Josep Pous i Pagès

Després de diversos intents professionals —estudià alguns cursos de medicina i inicià un negoci— Josep Pous i Pagès (Figueres 1873-Barcelona 1952) s'incorpora a l'esperit de renovació, de "regeneració", modernista tot col·laborant en diversos setmanaris barcelonins i escrivint teatre, gènere en el qual esdevé un autor reconegut. A partir del 1904 s'instal·la a Barcelona amb la seva muller.
Similar a la concepció teatral —teatre d'idees, preocupat per les transformacions socials—, la seva narrativa té un plantejament ideològic i didàctic. [...]

Font


ACTIVITATS (PENDENT)