Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (9)

Escenes 14 i 15 (final acte 2)

Escena 14

En Marçal fingeix estar ferit per entrar a casa de la Maria Rosa. Aquesta, sensibilitzada, fa una cosa que ens deixa -en la meva opinió- desconcertats: li diu al Marçal que l'estima:

"Sí, jo t'estimo! Que estic fora de mi! Que t'estimo com si mai hagués estimat a cap home!"

Però en la Maria Rosa el record de l'Andreu està arrelat amb tanta força que impedeix que s'entregui al Marçal i això, aquestes dues forces oposades i irreconciliables, li causen un enorme conflicte intern i la fan patir cosa de no dir.

El joc de sentiments confrontats és tumultuós i desfermat en aquesta escena. La Maria Rosa arriba a acusar el Marçal d'assassí, sense conèixer encara que, efectivament, l'assassí de l'Andreu és el mateix Marçal.

1. D'aquesta escena només se't demana que ressaltis l'aspecte que més et cridi l'atenció.

Escena 15 (final acte 2)

Els personatges més propers a la Maria Rosa acudeixen alarmats perquè han sentit la veu del Marçal. Aquest es mostra desafiant i proclama que la Maria Rosa l'estima, tot i que aquesta ho nega...

El triomfador de l'escena esdevé finalment el Marçal. Tots l'acaben aplaudint.

1. No trobeu estranya la reacció del Quirze, germà de la Maria Rosa? Penseu-hi i proposeu un altre curs dels esdeveniments o una altra reacció del Quirze que resulti potser més versemblant.