Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (3)

Escenes 7, 8 i 9

Escena 7

Monòleg d'en Marçal. Es declara perdudament enamorat de la Maria Rosa. Mira de dissimular-ho, però li costa i pateix. Sap que la Maria Rosa només pensa en el seu home, que és a la presó de Ceuta acusat d'haver matat el capatàs. Ara sabem que és pres de forma injusta: el Marçal es confessa com a l'únic culpable de la mort del capatàs, tot i carregar-li les culpes a l'Andreu. Ho fa per amor, potser? La veritat és que el Marçal no només ha matat el capatàs a sang calenta, sinó que amb tota la premeditació ha deixat el ganivet ensangonat per sota la porta de la casa de la Maria Rosa i de l'Andreu, perquè tota la culpa caigués sobre el "seu millor amic". Però ara el Marçal només pensa en fer-se seva la Maria Rosa.

Escena 8

Graciós diàleg entre Badori i Calau, que estalvia sense presses per poder "triar dona". Potser en Calau també voldrà casar-se amb la Maria Rosa...?

Escena 9

Escena molt breu, de transició. Intervenen Calau, Badori i Gepa.