Àngel Guimerà, "Maria Rosa". Lectura (10)

Acte 3 (escenes 1, 2 i 3)

Escena 1

Ja han cobrat, finalment, i ho celebren comptant els diners. Han acabat la carretera i els queda una mica de nostàlgia. La Maria Rosa i en Marçal es casen i la Tomasa està atrafegada preparant l'apat del casament.

Escena 2

És una escena curtíssima i comenten (el Quirze, el Gepa, el Calau...) coses de la feina i de l'imminent casament.

Escena 3

Tothom està content i es respira un ambient de celebració. Fins i tot en Badori, abans enamorat de la Maria Rosa i principal rival del Marçal, accepta la situació i es mostra content, festiu i sense recança: "Jo el que vull és que siguin ben feliços; que ja ho sap en Marçal, que no li tinc cap malícia."


Consideracions sobre el conflicte amorós de la Maria Rosa

El final de l'acte 2 acaba de manera accidentada i conflictiva. En Marçal que entra amb enganys a casa de la Maria Rosa, aquesta que se li declara apassionadament, en Marçal que aprofita un aparent moment de flaquesa de la Maria Rosa per comprometre-la davant de tothom per tal d'acabar casant-s'hi.

És cert que la Maria Rosa ens sembla vacil.lant i insegura en els seus sentiments, de vegades fins i tot desconcertant, però potser podem fer un esforç per mirar d'entendre-la. Pensem que la Maria Rosa perd el seu home estant-ne tots dos perdudament enamorats i el perd de forma sobtada, per unes causes fosques i incertes, i, sobretot, sense possibilitat d'acomiadar-se'n o de comunicar-s'hi. Per tant, és lògic que la nostra protagonista no acabi d'assimilar la mort del seu home i que li romangui fidel fins al derrer moment.

D'altra banda, la necessitat d'estimar i sentir-se estimada fa que una part d'ella mateixa s'inclini vers el Marçal que, no ho oblidem, figura com el millor amic que va tenir l'Andreu. En Maria Rosa podem trobar dos tipus d'amor: l'espiritual (el que sent pel seu marit mort) i el sentimental (l'afecte que pot arribar a sentir pel Marçal i la necessitat ben humana de sentir-se consolada i acompanyada).

Poden haver-hi més raons que justifiquin el casori, com per exemple la pressió del grup. Com diu la Tomasa:

"Saps qui ha xerrat? Doncs tothom, ha xerrat! I encara et diré que si no hagués sigut tot aquest bum-bum, la Maria Rosa no s'hi casa aquest vespre." (Escena 1, acte 2)

D'altra banda, també és possible que Àngel Guimerà es vegi obligat a forçar la trama (el curs dels esdevenimentts no sempre segueix una lògica previsible) per arribar al casament de la Maria Rosa amb en Marçal i, a partir d'aquí, resoldre el conflicte o finalitzar l'obra amb un desenllaç que es preveu emocionant.