dimarts, 30 de desembre de 2008

Premis/concursos literaris


Il.lustrció: "Habitación de un escritor con ordenador", de Luís Rejano.

Benvolguts alumnes,

A petició d'alguns de vosaltres, us passo informació sobre tots els premis literaris que es convoquen a Catalunya. Us animo perquè hi participeu i us desitjo una bona entrada d'any.

Tots els premis literaris en català

Base de dades del Departament de Cultura de la Generalitat amb informació actualitzada sobre tots els premis literaris que es convoquen actualment en català, amb cerques possibles per noms, modalitat, entitat convocant i localitat.

Vincle: http://cultura.gencat.net/prelit/index.asp

dilluns, 15 de desembre de 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (2)


Imatge de Prometeu, robant el foc (=poder, saviesa...) dels déus per oferir-lo als homes.

ACTIVITATS

1. Llegeix atentament la narració d'Adam sobre la seva expulsió i la d'Eva del jardí de l'Edèn. Compara-ho amb la que apareix a la Bíblia (Capítols 2 i 3 del Gènesi).

2. Fixeu-vos en el contingut i en la forma. Pel que fa al contingut, ¿quines semblances/correspondències hi trobeu? Pel que fa a la forma, quines característiques estilístiques (lingüístiques) diferencien una versió de l'altra?

3. Per quina raó Eva convida Adam a menjar de la fruita prohibida? Què hi diu Jahvè en tot això? I el diable?, amb quines raons incita a Eva a transgredir la voluntat de Déu?

4. Busca un parell d'imatges de Prometeu. Explica el mite i la seva significació per a la Humanitat. Quina lliçó se'n pot treure d'aquest mite? Té relació Prometeu amb Eva? Explica-ho.

5. Quin és el càstig d'Eva? Quin és el càstig de Prometeu? Per què són castigats per Déu o els déus?

dijous, 11 de desembre de 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (1)

Ja hem començat a llegir l'obra. Hem vist que es tracta d'una adaptació en clau d'humor -i amb una bona dosi d'ironia que anirem descobrint conforme avancem en la lectura- dels episodis bíblics que expliquen l'origen de la Humanitat o el Gènesi. Joan Oliver transforma i de vegades capgira la narració bíblica per tal de construir una obra original.

Abans de comparar la narració bíblica amb la d'Oliver us vull proposar un exercici preliminar que consisteix a comparar dos elements en principi vulgars i sense massa aspectes a comentar, però que si ens hi fixem i hi apliquem una mirada analítica donen molt de si.

Trieu una de les dues propostes:

a) Compareu l'ordinador que teniu al davant amb les finestres d'aquesta aula.

b) Compareu el nostre institut amb una ciutat com la nostra, Badalona.

Per fer la comparació us haureu de fixar en les semblances i diferències i fer-ho d'una manera metòdica i ordenada. Comenceu pels aspectes més generals i aneu entrant en els detalls progressivament. La comparació que escriureu ha de tenir forma de redacció, per tant, poseu punts i a part, estructureu la informació i exposeu les idees i els detalls de manera clara.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Joan Oliver, Reportatge, "La fam"



COMENTARI

Veiem, en aquest interessant reportatge que Joan Oliver, com si d'un nou Rusiñol es tractés, destaca de ben jove per la seva rebel·lia i crítica dels valors de la moral burgesa (família patriarcal, catolicisme de missa dominical...). Però el seu inconformisme no era una cosa passatgera de joventut: Oliver no es va donar mai per vençut, ni durant la guerra civil, des de l'exili forçat, ni després de la guerra, durant el franquisme.

Els actors de les seves obres el descriuen, en el reportatge, com una persona "valenta" i "irreductible", que no es doblegava fàcilment. És curiós observar que Oliver va negar-se sempre a implicar-se en política, tot i ser una persona plena d'inquietuds i amb una forta consciència social, és a dir, preocupat pels problemes universals que ens afecten a tots.

A les seves obres de teatre, a Oliver li agrada crear contrastos i confrontar ideologies radicals i irreconciliables.

dimecres, 26 de novembre de 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Els personatges en imatges


Caïn i Abel, el primer fraticidi

Allò que tal vegada s'esdevinguè pren com a motiu argumental els primers capítols del Gènesi de l'Antic Testament (Bíblia). L'autor reescriu el mite bíblic sobre l'origen de la Humanitat per articular una comèdia irònica sobre la família i els valors tradicionals de la societat burgesa.

ACTIVITATS

1. Llegeix-te els primers capítols del Gènesi.

2. Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.

dilluns, 24 de novembre de 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Trama, personatges i temes



TRAMA ARGUMENTAL

La trama argumental gira al voltant de la prohibició, per part de Jahvè (Déu), que els homes entrin al jardí de l'Edèn, després que Adam i Eva han estat foragitats. Caïm, el personatge principal, se sent fortament atret per aquest lloc prohibit...

ELS PERSONATGES

L'obra presenta set personatges, més uns Àngels i una veu en off -la de Jahvè-.

Els personatges estat inspirats en els de l'Antic Testament, el Gènesi, però l'autor els capgira i transforma.

CAÏM: Personatge central. A diferència de la Bíblia, aquí Caïm és un personatge positiu. És desobedient, no accepta impoicions arbitràries i qüestiona tot allò que no comprèn. Discuteix el conformisme dels seus pares i les ordres divines. Té força punts en comú amb l'heroi (artista) modernista.

ABEL: La contrafigura del seu germà Caïm. Feble, envejós, covard, sense imaginació ni cap voluntat de domini. Accepta sense vacil·lar l'autoritat.

ADAM I EVA: Éssers resignats resignats al seu destí. Conformistes...

NARA: Germana de Caïm i Abel. Reprodueix els tòpics femenins més retrògrads. És capritxosa i despreocupada.

EL QUERUB I EL DIABLE: Són personatges d'una gran ambigüitat, paradoxals, contradictoris i paròdics.

JAHVÈ: Directament només surt una vegada, però es fa notar tot al llarg de l'obra amb les seves prohibicions, ordres, amenaces i càstigs. Només Caïm li plantarà cara.

Caïm, doncs, representa la rebel·lió, la lluita per la llibertat i la queixa del paper atorgat a la Humanitat.

TEMES

Tres temes principals: l'autoritarisme (patern i diví), el mite bíblic, la crítica a la família burgesa i als valors de la moral cristiana.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada s'esdevingué"


Una escena de la representació de l'obra.

ACTIVITAT PRELIMINAR

Allò que tal vegada s'esdevingué s'entén com una crítica a la família tradicional i als seus valors. L'activitat preliminar que us proposo és que reflexioneu sobre el concepte de família i sobre quin seria el millor model ("ideal") de família, si és que n'hi ha, des de la perspectiva actual. Per això us indico unes quantes pautes que us poden orientar alhora d'escriure la vostra opinió/redacció. Extensió: un mínim de vint-i-cins línies, dividides en tres paràgrafs.

- De quants membres es composa normalment una família?

- Quina mena de relació creus que ha d'imperar entre tots els membres: pares i fills i resta de parents.

- Quines són les dates o els moments més propicis per a la comunicació familiar.

- Amb qui tens millor relació: ¿amb el pare o amb la mare? Explica-ho.

- Creus que els fills són importants? En quin sentit?

- Quin és per a tu el nombre ideal de fills en un matrimoni?

- Com creus que ha de ser l'educació dels fills des que són petits fins que arriben a l'adolescència.

- Quines són les responsabilitats recíproques dels fills i dels pares?

- A casa vostra hi ha distinció sexual de rols, és a dir, ¿hi ha diferents responsabilitats en funció de si un és home o dona?

- Quina opinió tens de les famílies 1) monoparentals, 2) de parelles homosexuals, 3) de pares separats...

- Creus que és important casar-se per formar una família?

- Per què creus que és important la família, si és que ho és?

- Estàs content amb la teva família o canviaries alguna cosa? Què canviaries si poguessis?

- Hi ha alguna cosa que tinguis prohibida dins la família? Hi estàs d'acord o no? Explica-ho.

- Et veus en el futur, casat, amb fills, amb hipoteca, amb càrregues i obigacions...? ;-)

- Etc.

dijous, 20 de novembre de 2008

Joan Oliver (1899-1986)


Article recomanat: Joan Oliver, per Josep Maria Ripoll

Quatre coses sobre l'autor abans d'emprendre la lectura

(Del pròleg de Pilar Puimedon a Allò que tal vegada s'esdevingué, Ed. Proa, Barcelona, 2008.)

Joan Oliver és conegut amb el nom de Pere Quart quan escriu poesia.

Neix a Sabadell, el 29 de novembre de 1899. Era el quart fill d'una família de l'alta burgesia de la ciutat. Cursà la carrera de dret, però el seu interès per les lletres el portà ben aviat a col·laborar al Diari de Sabadell.

Les seves primeres incursions literàries ja deixen veure un Joan Oliver crític amb la moral i els costums de la classe burgesa, classe a la qual curiosament pertanyia.

Al llarg dels anys 20 i 30 publica narracions, estrena obres de teatre i se submergeix també en la creació poètica amb el pseudònim de Pere Quart. Es manté molt actiu fins i tot un cop esclatada la Guerra Civil, quan publica precisament l'obra que ens ocuparà: Allò que tal vegada s'esdevingué.

El resultat de la Guerra Civil l'obligà a exiliar-se a Santiago de Xile. L'any 1948 torna de l'exili i és empresonat dos mesos i mig. Oliver es troba amb una societat desfeta, sense llibertats i amb un món ultraconservador, presidit per tot allò que ell havia rebutjat. Fins al 1960 es dedica sobretot a la traducció d'obres clàssiques. A partir de 1960, la situació política és menys angoixant i l'autor entra en contacte amb les noves generacions universitàries i d'intel·lectuals. Oliver recupera un cert optimisme i l'humor en les seves obres.

EL TEATRE DE JOAN OLIVER

El teatre català contemporani es veu greument afectat per la Guerra Civil i la postguerra: la prohibició de representar en català i la censura ho posen molt difícil als autors i al públic, lògicament. Però, ja que no pot dur a terme una activitat normal, Joan Oliver s'esforça a traduir al català obres de dramaturgs clàssics com Molière, Shaw, Beckett, Brecht, Txèkhov, etc.

La primera etapa de la producció teatral d'Oliver és la que ara ens interessa i va de l'any 1928 al 36 (any de la Guerra). Les seves obres es classifiquen dins la "comèdia burgesa" (obres perfectament estructurades en plantejament, nus i desenllaç) i tenen un to crític envers la societat. Els personatges són esquemàtics, estereotips negatius de tot allò que l'autor vol criticar. La crítica, la ironia, la paròdia són les seves principals armes.

Pel que fa al llenguatge, Oliver tria un registre col·loquial i un to familiar però sempre correcte, amb estructures sintàctiques conversacionals, per tal de conferir el major realisme i força als seus personatges.

En el pròxim post presentarem l'obra que llegirem a classe: Allò que tal vegada s'esdevingué.

ACTIVITATS

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

2. En quin any va néixer?

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

4. On va començar a publicar?

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

dijous, 13 de novembre de 2008

Solitud, cap. final, La davallada


Il·lustració: una dona albirant l'horitzó. Per a la Mila, la llibertat tindrà un preu.

Profundament afectada per la violació de què ha estat víctima per part de l'Ànima, la Mila passa la nit a la intempèrie, "asseguda i immòbil, com una estàtua vetlladora". No té cap ganes de tornar a entrar a l'ermita. La Mila, que ja sap que el seu marit no tornarà abans que despunti el dia, l'espera.

A hores d'ara, la seva desil·lusió amb en Matias ja és completa i irreparable. Mentre ella era atacada brutalment, en Matias era al poble entregat al joc i malversant els diners de la casa.

En Matias apareix per la fosca "capbaix i rumiant-ne alguna", buscant com sempre alguna excusa. Quan es troben tots dos cara a cara, la Mila li explica tot fil per randa. "En el rostre d'en Matias s'hi revelava la consternació més grossa que hagués sofert en sa vida: una cruel, una espantosa consternació muda". Es queda sense paraules, però no manifesta un pèl d'indignació, ràbia o sentiment de venjança.

Definitivament la Mila pren el determini d'abandonar-ho tot i començar una nova (i incerta) vida, ben lluny, "tan lluny d'aquí com puga". Abans d'anar-se'n, però, li llença al Matias una dura invectiva:

"No probis pas de seguir-me... Te... mataria!"



ACTIVITATS

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

diumenge, 9 de novembre de 2008

Solitud, capítol 17, La nit aquella


L'actor Jack Nicholson a The shining, d'Stanley Kubrik, 1980. Existeix una certa similitud amb l'Ànima...


"Pareu-hi ment amb aquest home, ermitana: és la cosa més roïna de la muntanya...", diu el pastor.

ACTIVITATS

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

Solitud, capítols 13 - 16 (breu resum)

Es pastor abandona, durant l'hivern, l'ermita, deixant sola la Mila, que s'entristeix molt i queda com desconcertada: "I doncs, com ho faré jo ara, aquí, tota sola...?" (p. 253). Al capítol 14 la Mila descobreix la vertadera edat del pastor, 65 anys, i ella li'n feia 40. Queda profundament desil·lusionada i la seva sol·litud, podem dir que toca fons. Ara a la vida no té ningú més que "un vell" (el pastor) i "un negat" (el seu marit).

Al cap. XV la Mila s'assabenta de la mort, aparentment accidental, del pastor Gaietà.

-Sí, s'ha espenyat! El pastor...! S'ha espenyat a les Lloses!

L'ermitana cregué quedar allí de la impressió. Sense pols, sense color als llavis, sense aguant a les cames..."

dilluns, 3 de novembre de 2008

Solitud, capítols 11 i 12. Mal de muntanya / Vida enrera


El capítol 11, "Mal de muntanya", se centra en descriure la profunda depressió que arrossega la Mila, ara més accentuada que mai. La Mila no troba consol de cap mena i "no sabia de què plorava". A aquest estat de derrota anímica s'hi afegeixen desgraciats fets recents: "La festa de Sant Ponç havia estat la bancarrota absoluta pel matrimoni. A la pèrdua miserable de tots sos possibles, com si no fos prou, vingueren a ajuntar-se una infinitat de deutes, confessats poc a poc per en Matias: deutes a l'hostal de Murons per les coses emmanllevades, deutes en tavernes i revenderies per begudes i queviures que no havia pagat en l'acte de la compra [...]" La solitud de la protagonista va creixent.

El capítol 12, "Vida enrera", es produeix un "feedback" narratiu i sabem més coses del passat de la Mila, adoptada per uns oncles que l'obliguen a casar-se amb un home que no estima.

Però ara el caràcter de la Mila ha sofert una mena de transformació: d'una banda, s'ha tornat més insensible als maldecaps del dia a dia i contempla la grisor de la seva situació amb distància; de l'altra, comença a descobrir-se a ella mateixa com a persona autònoma, gràcies al mestratge del pastor. El vincle emocional amb el seu marit, encara que només es fonamentés en l'antipatia, s'ha trencat definitivament: "Es sentia lliure i mestressa de si mateixa..." (p. 234).

Els vincles amb el pastor s'enforteixen. La Mila hi xerra llargues estones i li explica tot de coses del seu passat, com si d'una teràpia es tractés. Al seu torn, el pastor li narra "contaies" que fan volar la imaginació de la dona i li fan descobrir nous horitzons de l'esperit.

"Quan el pastor deixava de parlar, la Mila no es recordava ja de son casament amb en Matias ni de cap cabòria consirosa que pogués entelar la placidesa de sa revifalla, i una altra i una altra després -perquè la verbagàlia majestàtica del pastor semblava eterna i incansable com les onades de la mar-, la Mila acabà per perdre de vista sa pròpia vida migradeta i esquifida de modest ésser humà, per entrar de ple en la vida fantàstica de la muntanya." (p. 248) La muntanya, en tota la seva magnífica extensió, pren un caire fantàstic i alliberador a través de les paraules i les històries del pastor.

ACTIVITATS

1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?


Joan Maragall va escriure "Elogi de la poesia".

2. Víctor Català va mantenir una relació epistolar amb els escriptors que considerava els seus mestres: Narcís Oller i Joan Maragall. Relaciona l'últim paràgraf del pastor (cap. 12) amb el prefaci de Joan Maragall al seu "Elogi de la poesia" (p. 370).

diumenge, 26 d’octubre de 2008

"Solitud", capítol 9, Gatzara


El triomf de Dionís i uns borratxos, de Velázquez.

Al cap. anterior, tots els pobles del voltant fan un aplec a dalt de l'ermita en honor de la festivitat de Sant Ponç. Seguidament, s'hi organitza un multitudinari tiberi o àpat en un hostal proper, que acabarà convertint-se en un desastre per a l'economia del matrimoni... i provocarà que al capdavall la Mila se senti encara més aïllada del món, més alienada d'una realitat que no encaixa en les seves expectatives ni en els seus valors morals.

Ja vam comentar que el Modernisme planteja diferents dicotomies o realitats confrontades, tals com:

Individu (artista) <-> Societat (poble, massa, multitud)

També vam comentar la inclinació dels escriptors modernistes a descriure el primitivisme de l'entorn rural, que troba en els "drames rurals" de Víctor Català la seva màxima expressió.

En aquest capítol 9, la visió que se'ns dóna del poble, de la multitud, no és pas que diguem gaire optimista, més aviat tot el contrari. La multitud és primitiva, desagradosa i grollera, incívica i desconsiderada. El que havia d'ésser una celebració, l'àpat de la festa de Sant Ponç, acaba com el "rosari de l'aurora", a cops de puny i plantufades i en una desbandada tumultuosa.

Fixeu-vos, al final del capítol, en la innocència i tendresa del Baldiret (el menut li recorda al pastor que han de fer els fanalets que aquest li va prometre, amb les restes de les closques de la cargolada). Aquesta innocència de l'infant contraresta l'animalitat i malícia del món adult. La imatge final de l'ermita en el silenci tranquil de la nit, il·luminada pels encenalls com si fos una mena d'arbre de Nadal, ens transmet un gran lirisme. La poesia té un sentit, encara, per al pastor i per a la Mila.


ACTIVITATS

1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).

5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge.

7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".

8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme >

instints >

grolleria >

primitivisme >

salvatgisme >

descontrol >

multitud >

xivarri >

cridòria >

grotesc >

dijous, 16 d’octubre de 2008

"Solitud", Capítol 7, Primavera


Ametller florit: la primavera...

ACTIVITATS

1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).

Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.


Els gatets, l'anyell... són símbols de l'instint maternal en aquest capítol.

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

"Solitud", capítol 5, Sumant dies

ACTIVITATS

1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li condeceix...?

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou el·loqüent d'aquest capítol.

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Matias. Explica com.

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el malhumor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitzat. Assenyala-ho amb exemples.

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

diumenge, 5 d’octubre de 2008

"Solitud", capítol 3, Claror


La Mila i el Matias ja s'han instal·lat a l'ermita. Els ha rebut el pastor Gaietà al capítol 2.

En aquest capítol 3, titulat "Claror", la Mila i el pastor es coneixen més i mantenen les primeres converses. El pastor, a més, li fa de guia a la muntanya i la porta a veure alguns indrets. Cap al final del capítol apareixerà el personatge tenebrós de l'Ànima.


ACTIVITATS

1 - Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.

2 - Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.

3 - El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?

4 - Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

5 - Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?

6 - Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?

7 - De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.

diumenge, 28 de setembre de 2008

"Solitud", de Víctor Català (2)


Recordem que la literatura modernista gira a l'entorn d'una sèrie d'enfrontaments o dualitats, tals com:

- l'individu enfront de la massa,
- l'artista enfront de la societat,
- el progrés enfront de la tradició immobilista,
- la sensibilitat enfront de la indiferència

La literatura ha d'actuar com a revulsiu de la societat adormida.

Aquests conceptes els haurem de tenir tothora presents en la lectura de Solitud, novel·la que registra dualitats entre altres valors morals com:

- espiritualitat/materialisme,
- saviesa/ignorància,
- bellesa/lletjor,
- llum/foscor
- bé/mal
- feminitat/masculinitat
- activitat/passivitat,
- joventut/vellesa,
- individu/massa, etc.

Solitud és la història d'un viatge iniciàtic (viatge en el qual el o la protagonista assolirà algun tipus de coneixement nou i creixerà com a persona) que es desenvolupa en dos plans:

- El viatge interior (l'autorealització personal, la presa de consciència de la Mila com a persona autònoma, lliure i independent).

- El viatge exterior (de la pujada a l'ermita fins a la baixada).

El tema de fons és, doncs, la recerca de la pròpia individualitat i la problemàtica interior d'una dona en conflicte amb el seu entorn social.

PERSONATGES

Personatges prototipus (plans, previsibles): Gaietà (el pastor), l'Ànima i Matias. També la multitud, entesa com a "personatge".

Personatges complexos: Mila és l'únic personatge rodó i complex, amb profunditat psicològica i que evoluciona al llarg de la novel·la a tenor de les vivències i circumstàncies.

Personatges secundaris: Baldieret i Arnau.

Podem dividir els personatges des d'un punt de vista moral:

- El bé (Gaietà i Mila).
- El mal (Matias i Ànima).

Evolutivament la Mila seguirà el mestratge del pastor i el Matias seguirà el mal exemple de l'Ànima.

La relació que s'estableix entre la Mila i la resta de personatges és diversa.

Mila-pastor, relació paternal, espiritual, asexuada.

Mila-Matias, relació tibant que desembocarà en indiferència.

Mila-Baldiret, relació maternal.

Mila-Arnau, relació marcada pel desig prohibit.

Mila-Ànima, relació marcada pel desig pecaminós i la por.

ESTRUCTURA

Introducció. Capítols 1-6.

Desenvolupament. Capítols 7-14 (amb l'ascenció al Cimalt com a clímax).

Desenllaç. Capítols 15-18.

Cada capítol representa una unitat tancada, amb una presentació i una conclusió que manté l'interès per allò que vindrà.

PUNT DE VISTA NARRATIU

Narrador omniscient, que es refereix als personatges en 3a. persona.

Domina el subjectivisme, en el sentit que la realitat és vista a través dels personatges i les seves emocions, especialment a través de la protagonista, la Mila.

LLENGUA

El registre del narrador acostuma a ser culte.

El registre dels personatges, col·loquial, dialectal i, en ocasions, imaginatiu i poètic (Mila i Gaietà).

APORTACIONS DE LA NOVEL·LA

Creació d'un llenguatge que serveix de vehicle per expressar el món femení i els seus conflictes en una societat dominada pels homes. Creació d'un llenguatge que explora la sensualitat i l'inconscient femení, mitjançant imatges, metàfores, comparacions i altres recursos poètics.

S'enceta el tema de les relacions problemàtiques home-dona, que tant de rendiment donarà en escriptores posteriors com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig o Isabel Clara-Simó.

divendres, 26 de setembre de 2008

"Solitud", capítol 1, La pujada


Foto: Panoràmica del massís del Montgrí.

En aquest primer capítol, titulat "La pujada", es descriu l'ascenció, per una erma i esquerpa muntanya, de la Mila i el seu espòs Matias. Es dirigeixen a l'ermita on han d'instal·lar-s'hi i de la qual s'han de fer càrrec.

Segons alguns indicis aquest territori muntanyós està inspirat en el massís del Montgrí, tot i que hi ha molts elements inventats per l'escriptora.


ACTIVITATS

LÈXIC

1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.

2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.

ANÀLISI DELS PERSONATGES

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls.

VISIÓ DEL PAISATGE

6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.

7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.

TEMPORALITAT

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?

RECERCA A INTERNET

10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.

11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Ruta del Modernisme a Barcelona



Són moltes les ciutats catalanes on el Modernisme és present en edificis i elements urbans (fanals, rajoles, fonts, etc.), però potser és a Barcelona on es manifesta amb major esplendor.

A les primeries del segle XX la quadrícula que Ildefons Cerdà va idear per a l'Eixample barceloní es va anar poblant d'unes construccions mai vistes. Eren edificacions d'una exuberància inusitada. Personatges com Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner o Gaudí impulsaven una arquitectura no entesa tant com si fos un ofici, sinó una forma d'art que, com a tal, havia d'innovar i sumar-se al nous corrents de l'època. És així com Barcelona va aconseguir, amb poc temps, un patrimoni modernista excepcional, i va esdevenir una ciutat on els millors monuments són els seus edificis.

A Barcelona es pot seguir una Ruta del Modernisme excepcional, tot passejant per la ciutat i admirant la genialitat d'uns arquitectes que van saber entendre la necessitat de buscar noves formes, més dinàmiques, capaces de compaginar els diferents camps de les arts.

La Ruta del Modernisme de Barcelona és un itinerari per la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, que, juntament amb altres arquitectes van fer de Barcelona la capital mundial del Modernisme. Podreu conèixer impressionants palaus, cases sorprenents, el temple símbol de la ciutat i un immens hospital, i també obres més populars i quotidianes com ara farmàcies, bars, botigues, fanals o bancs, fins a 115 obres que demostren que el Modernisme va arrelar amb força a Barcelona i que encara avui és un art viu i viscut.

Els trenta monuments més recomanats són:

Hidroelèctrica
Museu de Zoologia
Palau Güell
Palau de la Música Catalana
Casa Calvet
MNAC
CaixaForum, Fàbrica Casaramona
Casa Lleó Morera
Casa Amatller
Casa Batlló
Editorial Montaner i Simó, Fundació Antoni Tàpies
Conservatori Municipal de Música
Casa Thomas
Palau Montaner
Casa Milà, la Pedrera
Casa Fuster
Palau del Baró de Quadras
Casa Comalat
Casa Terrades, Casa de les Punxes
Casa Macaya
Casa Planells
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Park Güell
Casa Vicens
Pavellons Güell
Col.legi de las Teresianes
Torre Bellesguard
CosmoCaixa, Museu de la Ciència
Observatori Fabra

Mapa-guia de la Ruta del Modernisme

+ info a rutadelmodernisme.com.


ACTIVITAT

Publiqueu al vostre blog un mínim de deu imatges dels monuments modernistes de la llista de dalt.

dimarts, 16 de setembre de 2008

Els Quatre Gats



El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això es així amb els arquitectes mencionats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol (organitzador de les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del segle XIX).

Alguns d’aquests artistes -els bohemis del Modernisme- es reunien des de 1897 en el cafè literari "Els quatre gats" instal·lat en un edifici de Puig i Cadafalch al carrer Montsió de Barcelona amb gran prestigi en els cercles modernistes. Aquestes reunions també eren freqüentades per artistes com Picasso -les seves pintures de les èpoques blava i rosa estan considerades com a modernistes-, Miquel Utrillo, Mir, Pichot i altres.


ACTIVITAT

Aneu a prendre un cafè als Quatre Gats de Barcelona i demaneu permís per fer fotos del local i els elements decoratius modernistes. Publiqueu les fotos al vostre blog i afegiu-hi algun comentari.

La prosa modernista: els personatges i els novel·listes


Il·lustració: La figura de l'artista modernista, el pintor Ramon Casas en el seu taller

Els personatges

Expressió dels diversos conflictes personals, interns i socials, els personatges es poden dividir en dos grups: els prototipus, expressió d'una idea prefixada, i les creacions més individualitzades, els personatges més complexos.

-L'artista: definit per una intel·ligència i una sensibilitat que li permeten analitzar la realitat des de la lucidesa (el superhome nietzschià), aquest personatge s'enfronta a la societat en un intent de fer-la reaccionar i avançar. Però tot és debades: els personatges que representen aquesta postura acaben essent anorreats, i demostren la impossibilitat de la humanitat de prosperar. Així, mossèn Llàtzer, el capellà protagonista d'Els sots feréstecs, Gaietà, el pastor de Solitud, i Jordi Fraginals, protagonista de La vida i mort d'en Jordi Fraginals, acaben morint davant la força devastadora del mal, sigui representada per la natura orba i la massa social, per un agent personificat del mal com el personatge de l'Ànima o per la malaltia, respectivament.

-La multitud: representa la psicologia col·lectiva segons les teories del moment, l'escriptor modernista n'extreu el símbol que demostra la incoherència humana, el caos i la destrucció a què està abocat l'ésser humà. En són bons exemples els pagesos d'Els sots feréstecs o els personatges de Les multituds (1906) de Raimon Casellas. Per altra banda, l'extensa galeria de pagesos, de captaires o d'altres personatges rurals dels reculls Drames rurals (1902) o Caires vius (1907) de Víctor Català serveixen per a emfasitzar no sols l'estupidesa humana sinó la tirania de l'estructura social sobre la dona, la principal víctima dels seus relats.

-La bagassa: personatge tipificat per la iconografia prerafaelita, és la representació del mal, a través del sexe, la femme fatale. Les dues figures més emblemàtiques són la Roda-soques d'Els sots feréstecs i la Fineta de Josafat, de Bertrana. Representen la temptació i la culpa, el pecat seguint l'estructura androcèntrica imperant. La seva contrapartida és la noia-flor, la noia-verge. En contra d'aquesta extrapolació, cal assenyalar la figura de la Fineta, de Joaquim Ruyra, en el conte de títol homònim, en què l'atracció sexual està tractada amb més complexitat.


Creacions individualitzades

-Mila de Víctor Català: sens dubte la protagonista de Solitud és la figura més complexa de narrativa modernista. A més de contenir tots els ingredients generals del Modernisme, Mila s'erigeix com un personatge nou: la dona que desencisada de l'estructura social és capaç de construir-se a ella mateixa al marge de la maternitat i el matrimoni. És una autèntica supervivent que refusa l'autoimmolació de les heroïnes del segle XIX (Emma Bovary o Anna Karènina, que se suïciden) i prefigura la narrativa moderna de Mercè Rodoreda.

-Josafat de Prudenci Bertrana: sota l'aparença del personatge estúpid, Josafat posa en entredit la civilització urbana i, més en concret, religiosa que l'acull. Així, mentre la natura esdevé símbol de l'arcàdia perduda, Josafat segueix un camí sense retorn de depravació sexual i humana.


Els novel·listes

Raimon Casellas

Estudiant de filosofia al Seminari de Barcelona, Casellas (Barcelona 1855-Sant Joan de les Abadesses 1910) abandona els estudis per posar-se al capdavant d'una tintoreria, el negoci familiar. La seva entrada a la vida cultural es produeix el 1892, quan esdevé crític artístic de La Vanguardia —des d'on es converteix en el principal teoritzador del modernisme, com hem indicat anteriorment— i forma part del grup de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Les seves propostes renovadores, que parteixen del simbolisme de Maurice Maeterlinck, es materialitzen en la representació de La intrusa al Cau Ferrat de Sitges.

Víctor Català: Caterina Albert

Caterina Albert i Paradís (l'Escala 1869-1966) nasqué en una família de propietaris rurals i de forma pràcticament autodidacta seguí la seva vocació artística: la pintura i la literatura. Al llarg de la seva vida compaginà la dedicació a l'art amb el comandament de les terres i possessions, així com a d'altres obligacions familiars. Adoptà el pseudònim masculí com a conseqüència de l'escàndol que va provocar La infanticida entre el jurat dels Jocs Florals d'Olot (1898), obra que desestimaren —tot i reconèixer-ne la qualitat— per trobar-la massa agosarada provenint d'una noia. El monòleg de La infanticida és ja una formulació clara de l'anàlisi de la situació de la dona, explotada per una societat rural i primitiva, tema central de la seva narrativa des dels primers reculls —Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907)—, que la converteixen en model indiscutible. La publicació de Solitud (1905), la novel·la més significativa del modernisme, confirma la força i modernitat de l'autora empordanesa.

Poc després, però, les crítiques noucentistes a la seva visió tràgica de l'existència es van afegir a la crisi del gènere i van fer emmudir l'escriptora temporalment.

Joaquim Ruyra

Durant la seva infantesa i joventut (Girona 1858-Barcelona 1939) es mogué en els dos escenaris centrals de la seva obra: Girona, on visqué fins als 12 anys i on estudià el batxillerat, i Blanes, d'on provenia la seva família. Després estudià dret a Barcelona i ja en la trentena es casà. Però des de jove havia volgut dedicar-se a l'escriptura, fet que les rendes familiars li permeteren. [...]

Prudenci Bertrana

Fill de propietaris rurals, Prudenci Bertrana (Tordera 1867-Barcelona 1941) passà la infantesa en els boscos del mas Espriu de l'Esparra (Santa Coloma de Farners), que després literaturitza en la trilogia Entre la terra i els núvols. [...]

Josep Pous i Pagès

Després de diversos intents professionals —estudià alguns cursos de medicina i inicià un negoci— Josep Pous i Pagès (Figueres 1873-Barcelona 1952) s'incorpora a l'esperit de renovació, de "regeneració", modernista tot col·laborant en diversos setmanaris barcelonins i escrivint teatre, gènere en el qual esdevé un autor reconegut. A partir del 1904 s'instal·la a Barcelona amb la seva muller.
Similar a la concepció teatral —teatre d'idees, preocupat per les transformacions socials—, la seva narrativa té un plantejament ideològic i didàctic. [...]

Font


ACTIVITATS (PENDENT)

dilluns, 15 de setembre de 2008

El Cau ferrat de Sitges


El brollador


Menjador i cuina


Vestíbul


Santiago Rusiñol es va entusiasmar amb Sitges l'any 1884 quan va conèixer la vila probablement en ocasió d'un viatge a Vilanova.

Rusiñol captivat, va decidir traslladar-hi les col·leccions artístiques que fins aleshores havia guardat a Barcelona.

Per allotjar la col·lecció, Rusiñol va comprar dues cases de pescadors - can Sense i can Falua - i construir-hi el Cau Ferrat unint les dues cases i unificant l'estil de la façana en un estil neo-gòtic. L'arquitecte Francesc Rogent i Pedrosa va portar a terme entre 1893 i 1894 canvis substancials en aquestes cases utilitzant les finestres de l'antic castell gòtic de Sitges que havien estat eliminades quan es va construir l'actual Ajuntament de la vila en el lloc del castell citat.

El Cau Ferrat va ser la seu de sessions literàries durant les Festes Modernistes de Sitges entre els anys 1894 i 1897.

Pàgina web sobre Rusiñol recomanada (vida, obra i anècdotes de Rusiñol i Casas):

http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/rusi%F1ol/text.htm

Víctor Català en vídeo



Visionat a classe i comentari del vídeo sobre Víctor Català.

(Us podeu descarregar el vídeo en aquesta direcció. Us caldrà, per visionar el vídeo, el reproductor Real Player, que el podeu descarregar aquí.)


ACTIVITATS

- Data i lloc de naixement de Víctor Català.

- De petita, a part d'escriure, ¿quines altres aficions se li coneixen?

- En què s'inspira l'escriptora a l'hora de confegir els seus relats i novel·les?

- Què la motiva a escriure, segons el que ella mateixa declara?

- Per què creus que Caterina Albert escriu la seva obra sota el pseudònim de Víctor Català?

- Després d'una etapa inicial en què escriu poesia, el 1902 es decanta cap a la narrativa. Quina obra publica en aquest any?

- Quines característiques fonamentals defineixen l'obra de Víctor Català?

- En quin moviment cultural s'inscriu l'escriptora?

- De quants capítols consta la novel·la Solitud?

- Fes una ràpida descripció dels quatre personatges principals de la novel·la.

- Escriu un resum ràpid de l'argument de la novel·la.

- Quin període de temps abasta l'acció de la novel·la?

Presentació del curs i criteris d'avaluació

LECTURES

Solitud, de Víctor Català.

Maria Rosa, d'Àngel Guimerà.

Allò que tal vegada s'esdevingué, de Joan Oliver.

Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.


OBJECTIUS

- Introduir l'alumnat al context literari català des de finals del segle XIX fins als nostres dies a través de la lectura de quatre obres representatives de diferents moviments culturals i de diferents gèneres.

- Realitzar una lectura analítica i interpretativa d'obres literàries representatives de diferents gèneres: poesia, novel·la i teatre.

- Dotar l'alumne dels coneixements i recursos necessaris per tal que sigui capaç d'establir relacions significatives entre el context històric i cultural i les diferents produccions literàries.

- Treballar el comentari de text.

- Desenvolupar una lectura de les obres literàries en diferents plans: temàtic, narratiu, simbòlic, estructural, estètic, lingüístic.

- Avesar l'alumne a utilitzar les TIC com a eina de treball en l'àmbit de la literatura i com a eina habitual de comunicació acadèmica.

- Desvetllar l'interès per publicar continguts on line amb un potencial real d'audiència a escala global.


METODOLOGIA

- Periodització setmanal. Tenim quatre hores setmanals de Literatura, tres de les quals les dedicarem a llegir i fer activitats diverses a l'entorn de les lectures i la quarta hora la dedicarem a l'elaboració del blog de la matèria.

- Sessions introductòries. Abans d'emprendre cada lectura, dedicarem unes sessions a introduir l'autor i l'obra en el seu entorn cultural i literari. Així, parlarem no solament de l'autor i de la seva obra en general, sinó del lloc que ocupa entre els seus contemporanis i de la influència que ha tingut sobre altres escriptors; també treballarem el context cultural, social i literari en el qual s'emmarca l'autor o autora per tal de poder entendre i interpretar les obres que llegirem.

- El blog de l'assignatura. http://literaturacatalanasalvi.blogspot.com/ - El blog serveix d'eina per presentar les lliçons (amb el projector o a l'aula d'informàtica), els esquemes, les activitats o els qüestionaris. - El blog també serveix de suport on es classificaran diferents recursos audiovisuals per ser projectats i treballats a classe. El blog té l'avantatge, entre d'altres, de poder ser consultat i elaborat des de casa o des de qualsevol punt amb connexió a internet.- Els alumnes han d'elaborar el seu propi blog on publicaran la seva feina i els deures que tinguin encomanats.

- S'utilitzaran les eines per elaborar blogs que ofereix Blogger, així com comptes de correu de gmail, per tal d'assegurar una uniformitat formal i una compatibilitat tècnica entre tots els blogs dels alumnes i del professor.

- El nom del blog dels alumnes serà literaturacatalana + nom de l'alumne/a + blogspot.com. Tots els blogs estaran enllaçats els uns amb els altres.

- Lectura a classe. La lectura en veu alta a classe (lectura en públic) és, en el context de la matèria, una pràctica fonamental en tant que exercici de dicció i expressió.

- A partir de les lectures es té l'oportunitat d'anar posant en relleu, subratllar, fer notar, etc., amb la participació dels alumnes, aquells aspectes de les obres que reclamen la nostra atenció per a l'anàlisi i interpretació.


CRITERIS D'AVALUACIÓ

- Es valorarà el treball constant i sistemàtic a classe, la perfecta assimilació/comprensió de les lectures, així com la realització de deures puntuals per a casa i la bona realització del blog de l'assignatura.

- És molt important justificar convenientment les absències, en cas contrari les absències injustificades penalitzaran en la nota de l'avaluació.

- Es farà un examen a cada avaluació sobre les lectures i el seu entorn cultural. L'examen es basarà en les activitats realitzades a classe.

- S'haurà de tenir el blog al dia. La correcta elaboració i manteniment del blog és condició indispensable per aprovar l'assignatura.

- Les faltes d'ortografia tant a l'examen, com en les activitats i en el blog, descomptaran la nota final. Al 3r trimestre hi podrà haver una prova de recuperació d'ortografia que hauran de fer els alumnes a criteri del professor.

- No es faran exàmens especials per a aquells alumnes que no s'hi hagin presentat en la data fixada.

- S'aprova el curs en funció de la feina periòdica de l'alumne i de la nota dels l'examen. Per aprovar el curs s'han d'haver aprovat dues avaluacions: l'última i qualsevol de les altres dues.

diumenge, 14 de setembre de 2008

El Modernisme en vídeo

El Modernisme i Santiago Rusiñol



Barcelona modernista



Arquitectura modernista




ACTIVITAT

Escriu un comentari descriptiu i valoratiu sobre els tres vídeos que acabes de veure.

Literatura modernista

Convençuts d'haver rebut una herència cultural morta i de viure en plena decadència social i cultural —un "viure del passat", tal com ho definirà Jaume Brossa—, els modernistes proposen, com a terapèutica, l'impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern". Jaume Brossa definiria a partir dels postulats següents:

1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea. Una voluntat decidida, doncs, d'arraconar la Renaixença.

2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.

3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

Europa és el nou horitzó cultural dels joves intel·lectuals modernistes. "Posar-se al dia" i "acostar-se a Europa" són els impulsos que mouen aquesta nova generació, expressió de l'actitud que caracteritzarà la primera etapa del moviment (1892-1900), una etapa de formació, de preparació, durant la qual els modernistes buscaran els seus models lluny de l'univers tancat i resclosit que els oferia la pròpia tradició cultural i donaran a conèixer aquelles "formes noves" que, segons ells, han de ser les representatives de l'"època nova" que ells protagonitzen.

Maragall va introduir a Catalunya tota la cultura alemanya: Goethe, Novalis, Wagner... i sobretot Nietzsche.


Il·lustració: Joan Maragall

Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.

La perspectiva europea es va eixamplant: Maeterlinck, Ibsen, Ruskin, Mallarmé, D.G. Rossetti, D'Annunzio, Shelley, Heine... Els escriptors joves d'aleshores buscaven mestres on fos.

La majoria dels models que els modernistes proposen (romàntics autèntics redescoberts, simbolistes, prerafaelites) tenen un tret en comú: tots coincideixen en el rebuig de la seva societat perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen, com a resposta més usual, el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat. En el marc del modernisme el "replegament en un mateix" durà els modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" seran l'art.

Els modernistes se sentiran molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood (Germandat Prerafaelita, 1848) i faran seu el lema "Art for art sake" ("l'art per l'art"). Aquí, la industrialització va arribar més tard que a Anglaterra, i és ara que els modernistes troben el món que van trobar, en el seu moment, els prerafaelites. I ara, també, com ells, pretenen imposar la seva oposició artística a l'art de la industrialització. Els prerafaelites havien descobert primer que la burgesia havia industrialitzat l'art i que l'havia integrat al seu engranatge consumista. L'art havia passat a tenir un valor decoratiu, intranscendent, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses. Havien descobert, també, que el treball industrial embruteix, i degrada l'home, el qual, situat en un medi urbà massificat, s'anorrea i acaba oblidant els seus orígens. Proposen de recuperar l'home individual, natural, conscient del seu passat; només d'aquesta manera podrà tornar a ser creatiu. Per això abandonen la ciutat, es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.

Aquesta actitud és exactament la que expressa Rusiñol en un dels seus discursos més coneguts, el que correspon a la inauguració de la Tercera Festa Modernista (Sitges, 1894).


Il·lustració: Santiago Rusiñol

Sota la influència, sobretot, de Les fleurs du mal de Baudelaire, els poetes reivindiquen una nova concepció de l'art i de la literatura. El que s'imposa és la recreació d'un món intuït, imaginat, suggerit, evocat... Sota el nom de "simbolisme", aquest nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.

Rusiñol, per exemple i sobretot, respon al tipus de "dandi", de "bohemi" la vida del qual només es justifica artísticament. Rusiñol esdevindrà el protagonista indiscutible i l'ànima motriu de les festes modernistes de Sitges, concebudes amb la finalitat d'aplegar totes les iniciatives disperses en la tasca comuna de modernitzar la societat catalana.

Rusiñol converteix el seu Cau Ferrat sitgetà en un refugi d'art. Al seu voltant s'apleguen, a cada festa, les més diverses manifestacions artístiques, precedides, cada vegada, per un discurs inaugural del mateix Rusiñol, que constitueix sempre una declaració de principis modernistes.

Maragall veia en tot això una reminiscència de la passió romàntica, que, reprimida i latent sota l'onada de realisme/naturalisme, reapareixia ara amb el nom de modernisme. No és estrany, doncs, que associï al modernisme les mateixes coordenades bàsiques que havien definit el moviment romàntic: desfici individualista, desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, imaginació visionària...

Amb el modernisme, a més, ens trobem davant d'un fenomen social important: la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes, un part difícil i traumàtic que produeix la mateixa reacció que s'havia donat en les primeres generacions d'intel·lectuals burgesos de les societats industrials europees. Aquesta nova generació afirmarà la seva vocació en oposició a la pròpia classe. Ara, ser artista és ser professional, no en el sentit de viure de l'art sinó en el de viure per l'art. La situació d'aquests burgesos que van canviar el taulell familiar per la ploma o el pinzell la retrata magistralment Rusiñol a L'auca del senyor Esteve.

Fins a un cert punt, el sol fet d'escollir l'art o la literatura i no el comerç o la indústria, que constituïen, a més de l'ofici, l'orgull d'aquelles famílies, els revoltava contra la pròpia classe. L'art és, per a ells, passió i rebel·lió. Aquesta és una característica fonamental del moviment modernista. L'artista adopta una actitud de rebuig envers la burgesia i comença a concebre l'art com una activitat superior a les altres activitats humanes i, en conseqüència, a concebre l'artista com un ésser superior.

La fi de segle fou, aquí, com a tot Europa: escriptors i artistes exhibeixen un odi aïrat i càustic contra el burgès "materialista"; gent d'extracció burgesa es revolta contra la seva pròpia classe amb un gest que, sovint, és pur esnobisme. Els modernistes participen de l'actitud generalitzada a tot Europa que reacciona contra el progrés científic i tècnic, que manifesta una crisi de confiança envers els avantatges de la societat industrial, que veu com a destructora de tots els valors naturals i espirituals.

Amb el temps, els modernistes, desenganyats els uns de la capacitat de l'artista per a transformar la societat i fracassats, els altres, en un intent de construir una cultura i un art moderns sense comptar amb l'ajut de les classes dirigents, van moderar sensiblement les seves actituds agressives i van començar un nou període en el qual els objectius del moviment es van concretar i aclarir.

En el moment que sembla que els objectius modernistes comencen a assolir-se, apareix un nou grup d'intel·lectuals joves, contemporanis dels modernistes, que plantegen una nova alternativa.

Els nous "joves", els noucentistes, irrompen amb força en el panorama cultural català a partir del 1906. Havien après la lliçó més positiva del modernisme: la voluntat d'una cultura catalana normal, a l'altura europea. Ells pretendran imposar més rigor intel·lectual i uns instruments més eficaços per aconseguir-ho, i serà lògic que vulguin superar allò que el modernisme té d'anarquia, de dispersió.

La irrupció del grup noucentista precipità gradualment la fi del modernisme, que acostuma a situar-se al 1911, coincidint amb el triomf de la Lliga Regionalista, amb la qual els noucentistes estaven plenament identificats. D'aquí que els modernistes els veiessin com una gent que havia venut els seus interessos professionals a un sistema.

Font


ACTIVITATS

1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.

3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

"Solitud", de Víctor Català (1)


Il·lustració: portada modernista de la versió castellana de la novel·la

"Solitud"

Novel·la de Caterina Albert i Paradís, "Víctor Català". Publicada en fulletons de vuit pàgines setmanals a la revista Joventut des del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905, tot i que el capítol final està datat al febrer de 1905.

Sobre l'autora

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (L'Escala, Alt Empordà, 11 setembre 1869 - 27 gener 1966). Va conrear des de molt jove la poesia i el teatre. Però va ser en el camp de la narrativa on va destacar més.

Va viure de les rendes familiars al seu poble natal i després de la mort del pare i de l’àvia materna tingué cura de la mare i de l’administració del patrimoni familiar.

Culturalment, la família li va facilitar, amb classes particulars, l’acompliment de les inclinacions artístiques pel dibuix, la pintura i l’escultura, que va compartir amb la creació literària fins a començaments de segle. Fou també en la mateixa família on va trobar l’ambient propici per al seu "autodidactisme" literari: la mare escrivia poesies i l’àvia era una gran coneixedora del folklore i la cultura popular.

Sobre la seva obra

Les seves narracions, que ella va denominar drames rurals, títol del seu primer recull, són intensament originals i s'adscriuen de ple en el modernisme, que no va deixar al llarg de tota la producció, oferint una visió negativa i profundament tenebrosa de l'ambient rural.

En tota l'obra de Víctor Català sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la seva marginació per raons de sexe.

Tema i argument de "Solitud"

Novel.la d'estètica modernista on Mila, la protagonista, viu un conflicte profund entre individu i entorn. La seva és una lluita interna per trobar la pròpia individualitat oposant-se als determinismes que l'envolten i atenallen, com ara el fet de descobrir que el seu marit és un gandul i un abúlic.

L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa.

La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones.

Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.


ACTIVITATS

1) En quin any es va publicar Solitud?

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?

El Modernisme

La primera lectura d'aquest crèdit de Literatura catalana de 1r de batxillerat és Solitud, de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís.

Abans de començar la lectura ens convindrà emmarcar-la en el seu context cultural, per això comencem les classes dedicant-les al Modernisme.


Il·lustració: Vitrall modernista

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.

Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.


Il·lustració: Cartell Modernista

A Catalunya, el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que poguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges.

Context polític i econòmic

El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs); la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista; també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, amb la pèrdua de les darreres colònies americanes.

L'arquitectura modernista

L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el qual guarda un cert paralel·lisme.

És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

Trets formals del Modernisme

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir:

- el predomini de la corba sobre la recta,

- l'asimetria,

- el dinamisme de les formes,

- el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se,

- l'ús freqüent de motius vegetals i naturals

- i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.


Fonts i recursos:

Aplicació interactiva
http://www.xtec.net/aulanet/gaudi/

El Modernisme amb il.lustracions
http://www.gaudiallgaudi.com/C0003.htm

Gaudí i el Modernisme
http://www.bcn.es/turisme/catala/turisme/llocs/14_0.htm


ACTIVITATS

1) Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l'estètica modernista en els edificis, en els cartells o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els mosaics, en els diversos elements decoratius, en l'escultura, en els vitralls, etc.

2) En quin període de temps té lloc el Modernisme?

3) En quins àmbits de les arts es manifesta amb més força el Modernisme?

4) Cita tres tipus d'edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.

5) Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement a la Catalunya de finals del segle XIX?

6) Quines són les principals característiques formals que defineixen l'art modernista?

7) Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta'ls.

Adreça d'interès:

Ruta del Modernisme a Barcelona

Activitat opcional: segueix la ruta del Modernisme a Barcelona i elabora un reportatge fotogràfic per penjar-lo al teu blog.