Àngel Guimerà. "Maria Rosa" (1)

La Maria Rosa és una noia del proletariat que viu amb una gran amargor perquè han detingut el seu marit, l'Andreu, per l'assassinat del capatàs. Aprofitant l'absència de l'Andreu, en Marçal malda per guanyar-se la Maria Rosa. Es tracta de la història d'un triangle amorós, de rivalitats amoroses a l'entorn de la dona, que desemboca en tragèdia. La trama, ja ho veureu, ens reserva no poques sorpreses.

En Marçal expressa aquest desig eròtic tan present en l'obra:

“Marçal: [...] Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me punxava tot jo; però hi era a propet! I ella al torrent, arremengada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregat ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure posant-hi el sabó, cobrint-ho amanyagant-ho, sense adonar-se'n, com si fes postures. I jo, què bèstia, eh? Hi gosava com si fos dintre.”

Però la història no només se centra en el tema amorós, també hi ha un fort component sociològic. Com a obra realista amb elements naturalistes, trobem els conflictes socials de l'època, com la lluita de classes entre treballadors i patró o les precàries condicions laborals. L'analfabetisme és un altre gran problema de l'època, que afecta la població obrera.

L'obra és interessant també com a document dels costums socials d'una època: les formes de lleure, la verema, el festeig, etc.

Un altre tema sobre el qual ens haurem de fixar és el de la situació de desigualtat de la dona envers l'home. Per exemple, una dona està obligada a casar-se per no ser considerada com un ésser incomplet. Amb tot, la Maria Rosa és una dona forta i amb un caràcter prou independent.

Àngel Guimerà. Biografia i obra

Àngel Guimerà és una de les figures cabdals del teatre català del XIX. Les seves obres barregen elements romàntics, realistes i naturalistes (Naturalisme francès).

Víctor Hugo és l'ascendent romàntic de més pes en l'obra de Guimerà, d'ell va adoptar la tendència a l'universalisme (els grans temes que han afectat de sempre la Humanitat).

BIOGRAFIA

Àngel Guimerà i Jorge va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. Fill de mare canària i pare català. La família s'instal·la al Vendrell quan el fill era petit.

A finals dels anys 60, Guimerà era un intel·lectual molt actiu, escrivia poesia i publicava en la premsa catalanista. L'any 1871 és un dels fundadors del diari La Renaixença, posteriorment en fou director, i destacà pel caràcter encès dels seus articles.

El 1877 obté tres premis als Jocs Florals (certamen literari de gran prestigi), fet que el col·loca, juntament amb Verdaguer, en un lloc de privilegi entre els escriptors de l'època.

Guimerà va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia. Per això va prendre una postura activa socialment.

PRODUCCIÓ LITERÀRIA

Característiques principals: fons religiós clarament catòlic i idealització del món rural, com a representació de seu ideal de catalanitat.

Els arguments de les seves obres solen ser lineals i els personatges tendeixen a l'arquetip, és a dir, no adquireixen massa complexitat psicològica.

Lingüísticament proposa un model de llengua col·loquial però acurat, tot evitant arcaismes i cultismes.

Primera etapa (1879-1890). Consta de sis tragèdies romàntiques, escrites en vers i amb personatges aristocràtics, que extreu de les fonts bíbliques i medievals.

D'aquesta època és Mar i cel.

Segona etapa (1890-1900). Els drames realistes. Consta de catorze obres, essent-ne una de les més reeixides La filla del mar (1900). Passa del vers a la prosa, s'apropa a la realitat contemporània i accentua la crítica social i política. Les obres d'aquesta etapa tenen totes un final tràgic, relacionat amb la mort o l'homicidi.

D'aquesta etapa és Terra baixa, l'obra de Guimerà potser més coneguda, i també Maria Rosa. Maria Rosa presenta una trama protagonitzada per la muller d'un obrer acusat d'homicidi que és empresonat i...

Guimerà va ser un escriptor i dramaturg amb una forta repercussió social i amb un enorme èxit popular, una de les figures més emblemàtiques del catalanisme militant. Va ser candidat al Nobel de literatura el 1913. No l'aconseguí, però no es pot negar la repercussió internacional que va assolir. La seva obra ha estat traduïda a totes les llengües occidentals i se'l contempla com un dramaturg universal. Podem dir que va ser l'autor més important del teatre, no sols a Catalunya sinó a tota la Península, en el seu temps.


Bibliografia

Fàbregas, X. (1984), "Teatre del segle XIX", dins Història de la literatura catalana. Barcelona, Ed. 62, vol. 1.


ACTIVITATS

1. (Internet). Explica breument els moviments literaris del Romanticisme, Realisme i Naturalisme. Penseu que només tenint clars els conceptes a l'entorn de la vida i de la naturalesa humana que proposen aquests moviments podrem entendre i analitzar amb encert l'obra del nostre autor i en concret Maria Rosa.

2. Quin és el sistema econòmic que acaba triomfant al segle XIX?

3. Explica què entens per capitalisme, sense haver-ho de consultar enlloc.

4. Fes una llista de paraules que evoquin la idea de romanticisme.

5. Què és la Renaixença i quin és el seu principal objectiu cultural?

6. Quines dues línies temàtiques fonamentals segueix el teatre del XIX?

7. Data i lloc de naixement d'Àngel Guimerà?

8. Segur que has llegit alguna obra de l'autor. Comenta-la breument i digues què t'ha semblat.

9. De quin diari va arribar a ser director Guimerà?

10. Per quina problemàtica social Guimerà se sentia especialment sensibilitzat?

11. Esmenta els principals trets definidors de la seva obra.

Àngel Guimerà. El teatre al s. XIX

Tercera lectura del curs, una altra obra de teatre, aquesta vegada teatre de caire romàntico-realista del segle XIX: Maria Rosa, d'Àngel Guimerà.

INTRODUCCIÓ

CONTEXT HISTÒRIC

El segle XIX s'inicia sota l'influx de les revolucions burgeses: Revolució Industrial i Revolució Francesa. La burgesia pren le regnes del poder i suplanta l'aristocràcia, el capitalisme s'implanta com a sistema econòmic de la vella Europa.

El corrent artístic que acompanya aquests canvis socioeconòmics és el Romanticisme, moviment antiracionalista, que exalta els sentiments i la imaginació sobre la raó, l'ordre i el seny. Llibertat i individualitat seran valors definidors del Romanticisme.

El Romanticisme britànic i europeu propiciarà el naixement de la Renaixença en terres catalanes. La Renaixença és el moviment cultural que restableix la cultura catalana després de tres segles d'abandonament dels usos cultes de la llengua. La Renaixença reivindicarà la consciència nacionalista i té com a principal objectiu la recuperació dels signes identitaris catalans.

EL TEATRE ROMÀNTIC

En el teatre de tipus romàntic trobem uns herois que no obeeixen cap llei que no sigui la de llurs passions. Un dels grans dramaturgs del teatre romàntic és Víctor Hugo.


Il·lustració: Víctor Hugo

A Catalunya, a principis del XIX, es dóna una gran activitat escènica i es representen moltes obres. El teatre, el drama i la comèdia, té una molt bona acollida entre les classes populars.

EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA

Des de mitjans del XIX el teatre català comença a prendre volada i esdevé una eina fonamental en la consolidació de la Renaixença. Entre 1850 i 1870 s'inauguren nombrosos teatres a Catalunya com l'Olimpi, l'Odeon o el Romea. L'afició al teatre i el públic anaven en augment i es pot parlar del teatre com d'un gènere de gran influència social, tant des del vessant lúdic com polític o d'idees.

Pel que fa a les tendències, el teatre del XIX estarà marcat per dues línies temàtiques i estilístiques:

- la línia popular i còmica

- la línia culta (drames històrico-romàntics)


Il·lustració: Frederic Soler va ser un dels grans dramaturgs catalans del XIX, juntament amb Àngel Guimerà


Per saber-ne més: Renaixença i teatre vuitcentista / Àngel Guimerà

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (3)

Van Gogh, "Bíblia oberta",1885.

Caïm mata el seu germà Abel.

Què hi diu la Bíblia? Per quins motius Caïm consuma el fraticidi segons les Sagrades escriptures? Pots consultar-ho > aquí.

I què hi diu la versió de Joan Oliver en Allò que tal vegada s'esdevingué? Explica quines són les circumstàncies que impulsen Caïm a matar el seu germà Abel.

Veuràs, de nou, que la Bíblia hi diu ben poca cosa i les raons profundes i complexes que mouen els personatges a actuar d'una manera o altra són força obscures de vegades. Per la seva banda, Oliver, en la seva fàbula, fa una recreació del mite bíblic i hi aboca tot un doll d'imaginació i d'humor per, al capdavall, donar un nou sentit a la Bíblia i als seus mites. No cal dir que la Bíblia és un llibre fonamental per entendre la nostra civilització occidental, la seva moral i el seu codi ètic.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada..." + ACTIVITATS

Tot i que encara no hem acabat la lectura del llibre, ja podem començar a treballar els aspectes de l'obra que aquí us proposo.

1. Cerca a la Viquièdia ( http://ca.wikipedia.org ) "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

Quan i on es va fundar?

Amb quins objectius?

Qui formava aquesta colla?

Quines accions van dur a terme?

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

2. Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comedia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

3. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

4. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

5. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

6. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

7. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

8. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.

9. Feu una valoració final d'Allò que tal vegada s'esdevingué.

10. Els personatges usen un llenguatge clar i entenedor. Els diàlegs són vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d'exclamacions i preguntes. Tot això combinat amb elements que donen un cert to popular a l'obra. El que hauràs de fer ara és: elaborar un recull d'expressions o frases fetes pròpies del registre col·loquial, d'exclamacions i d'insults presenta a l'obra, tot indicant en boca de quin personatge han estat posades.

Us pot ser útil consultar l'entrada Allò que tal vegada s'esdevingué a la > Viquipèdia.

Finalment, també us recomano que llegiu aquesta auca dedicada a Joan Oliver.