diumenge, 25 de gener de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa" (1)


La Maria Rosa és una noia del proletariat que viu amb una gran amargor perquè han detingut el seu marit, l'Andreu, per l'assassinat del capatàs. Aprofitant l'absència de l'Andreu, en Marçal malda per guanyar-se la Maria Rosa. Es tracta de la història d'un triangle amorós, de rivalitats amoroses a l'entorn de la dona, que desemboca en tragèdia. La trama, ja ho veureu, ens reserva no poques sorpreses.

En Marçal expressa aquest desig eròtic tan present en l'obra:

“Marçal: [...] Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me punxava tot jo; però hi era a propet! I ella al torrent, arremengada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregat ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure posant-hi el sabó, cobrint-ho amanyagant-ho, sense adonar-se'n, com si fes postures. I jo, què bèstia, eh? Hi gosava com si fos dintre.”

Però la història no només se centra en el tema amorós, també hi ha un fort component sociològic. Com a obra realista amb elements naturalistes, trobem els conflictes socials de l'època, com la lluita de classes entre treballadors i patró o les precàries condicions laborals. L'analfabetisme és un altre gran problema de l'època, que afecta la població obrera.

L'obra és interessant també com a document dels costums socials d'una època: les formes de lleure, la verema, el festeig, etc.

Un altre tema sobre el qual ens haurem de fixar és el de la situació de desigualtat de la dona envers l'home. Per exemple, una dona està obligada a casar-se per no ser considerada com un ésser incomplet. Amb tot, la Maria Rosa és una dona forta i amb un caràcter prou independent.