dissabte, 24 de gener de 2009

Àngel Guimerà. El teatre al s. XIX


Tercera lectura del curs, una altra obra de teatre, aquesta vegada teatre de caire romàntico-realista del segle XIX: Maria Rosa, d'Àngel Guimerà.

INTRODUCCIÓ

CONTEXT HISTÒRIC


El segle XIX s'inicia sota l'influx de les revolucions burgeses: Revolució Industrial i Revolució Francesa. La burgesia pren le regnes del poder i suplanta l'aristocràcia, el capitalisme s'implanta com a sistema econòmic de la vella Europa.

El corrent artístic que acompanya aquests canvis socioeconòmics és el Romanticisme, moviment antiracionalista, que exalta els sentiments i la imaginació sobre la raó, l'ordre i el seny. Llibertat i individualitat seran valors definidors del Romanticisme.

El Romanticisme britànic i europeu propiciarà el naixement de la Renaixença en terres catalanes. La Renaixença és el moviment cultural que restableix la cultura catalana després de tres segles d'abandonament dels usos cultes de la llengua. La Renaixença reivindicarà la consciència nacionalista i té com a principal objectiu la recuperació dels signes identitaris catalans.

EL TEATRE ROMÀNTIC

En el teatre de tipus romàntic trobem uns herois que no obeeixen cap llei que no sigui la de llurs passions. Un dels grans dramaturgs del teatre romàntic és Víctor Hugo.


Il·lustració: Víctor Hugo

A Catalunya, a principis del XIX, es dóna una gran activitat escènica i es representen moltes obres. El teatre, el drama i la comèdia, té una molt bona acollida entre les classes populars.

EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA

Des de mitjans del XIX el teatre català comença a prendre volada i esdevé una eina fonamental en la consolidació de la Renaixença. Entre 1850 i 1870 s'inauguren nombrosos teatres a Catalunya com l'Olimpi, l'Odeon o el Romea. L'afició al teatre i el públic anaven en augment i es pot parlar del teatre com d'un gènere de gran influència social, tant des del vessant lúdic com polític o d'idees.

Pel que fa a les tendències, el teatre del XIX estarà marcat per dues línies temàtiques i estilístiques:

- la línia popular i còmica

- la línia culta (drames històrico-romàntics)


Il·lustració: Frederic Soler va ser un dels grans dramaturgs catalans del XIX, juntament amb Àngel Guimerà


Per saber-ne més: Renaixença i teatre vuitcentista / Àngel Guimerà