Àngel Guimerà. El teatre al s. XIX

Tercera lectura del curs, una altra obra de teatre, aquesta vegada teatre de caire romàntico-realista del segle XIX: Maria Rosa, d'Àngel Guimerà.

INTRODUCCIÓ

CONTEXT HISTÒRIC

El segle XIX s'inicia sota l'influx de les revolucions burgeses: Revolució Industrial i Revolució Francesa. La burgesia pren le regnes del poder i suplanta l'aristocràcia, el capitalisme s'implanta com a sistema econòmic de la vella Europa.

El corrent artístic que acompanya aquests canvis socioeconòmics és el Romanticisme, moviment antiracionalista, que exalta els sentiments i la imaginació sobre la raó, l'ordre i el seny. Llibertat i individualitat seran valors definidors del Romanticisme.

El Romanticisme britànic i europeu propiciarà el naixement de la Renaixença en terres catalanes. La Renaixença és el moviment cultural que restableix la cultura catalana després de tres segles d'abandonament dels usos cultes de la llengua. La Renaixença reivindicarà la consciència nacionalista i té com a principal objectiu la recuperació dels signes identitaris catalans.

EL TEATRE ROMÀNTIC

En el teatre de tipus romàntic trobem uns herois que no obeeixen cap llei que no sigui la de llurs passions. Un dels grans dramaturgs del teatre romàntic és Víctor Hugo.


Il·lustració: Víctor Hugo

A Catalunya, a principis del XIX, es dóna una gran activitat escènica i es representen moltes obres. El teatre, el drama i la comèdia, té una molt bona acollida entre les classes populars.

EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA

Des de mitjans del XIX el teatre català comença a prendre volada i esdevé una eina fonamental en la consolidació de la Renaixença. Entre 1850 i 1870 s'inauguren nombrosos teatres a Catalunya com l'Olimpi, l'Odeon o el Romea. L'afició al teatre i el públic anaven en augment i es pot parlar del teatre com d'un gènere de gran influència social, tant des del vessant lúdic com polític o d'idees.

Pel que fa a les tendències, el teatre del XIX estarà marcat per dues línies temàtiques i estilístiques:

- la línia popular i còmica

- la línia culta (drames històrico-romàntics)


Il·lustració: Frederic Soler va ser un dels grans dramaturgs catalans del XIX, juntament amb Àngel Guimerà


Per saber-ne més: Renaixença i teatre vuitcentista / Àngel Guimerà

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (3)

Van Gogh, "Bíblia oberta",1885.

Caïm mata el seu germà Abel.

Què hi diu la Bíblia? Per quins motius Caïm consuma el fraticidi segons les Sagrades escriptures? Pots consultar-ho > aquí.

I què hi diu la versió de Joan Oliver en Allò que tal vegada s'esdevingué? Explica quines són les circumstàncies que impulsen Caïm a matar el seu germà Abel.

Veuràs, de nou, que la Bíblia hi diu ben poca cosa i les raons profundes i complexes que mouen els personatges a actuar d'una manera o altra són força obscures de vegades. Per la seva banda, Oliver, en la seva fàbula, fa una recreació del mite bíblic i hi aboca tot un doll d'imaginació i d'humor per, al capdavall, donar un nou sentit a la Bíblia i als seus mites. No cal dir que la Bíblia és un llibre fonamental per entendre la nostra civilització occidental, la seva moral i el seu codi ètic.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada..." + ACTIVITATS

Tot i que encara no hem acabat la lectura del llibre, ja podem començar a treballar els aspectes de l'obra que aquí us proposo.

1. Cerca a la Viquièdia ( http://ca.wikipedia.org ) "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

Quan i on es va fundar?

Amb quins objectius?

Qui formava aquesta colla?

Quines accions van dur a terme?

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

2. Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comedia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

3. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

4. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

5. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

6. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

7. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

8. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.

9. Feu una valoració final d'Allò que tal vegada s'esdevingué.

10. Els personatges usen un llenguatge clar i entenedor. Els diàlegs són vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d'exclamacions i preguntes. Tot això combinat amb elements que donen un cert to popular a l'obra. El que hauràs de fer ara és: elaborar un recull d'expressions o frases fetes pròpies del registre col·loquial, d'exclamacions i d'insults presenta a l'obra, tot indicant en boca de quin personatge han estat posades.

Us pot ser útil consultar l'entrada Allò que tal vegada s'esdevingué a la > Viquipèdia.

Finalment, també us recomano que llegiu aquesta auca dedicada a Joan Oliver.

Premis/concursos literaris

Il.lustrció: "Habitación de un escritor con ordenador", de Luís Rejano.

Benvolguts alumnes,

A petició d'alguns de vosaltres, us passo informació sobre tots els premis literaris que es convoquen a Catalunya. Us animo perquè hi participeu i us desitjo una bona entrada d'any.

Tots els premis literaris en català

Base de dades del Departament de Cultura de la Generalitat amb informació actualitzada sobre tots els premis literaris que es convoquen actualment en català, amb cerques possibles per noms, modalitat, entitat convocant i localitat.

Vincle: http://cultura.gencat.net/prelit/index.asp

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (2)

Imatge de Prometeu, robant el foc (=poder, saviesa...) dels déus per oferir-lo als homes.

ACTIVITATS

1. Llegeix atentament la narració d'Adam sobre la seva expulsió i la d'Eva del jardí de l'Edèn. Compara-ho amb la que apareix a la Bíblia (Capítols 2 i 3 del Gènesi).

2. Fixeu-vos en el contingut i en la forma. Pel que fa al contingut, ¿quines semblances/correspondències hi trobeu? Pel que fa a la forma, quines característiques estilístiques (lingüístiques) diferencien una versió de l'altra?

3. Per quina raó Eva convida Adam a menjar de la fruita prohibida? Què hi diu Jahvè en tot això? I el diable?, amb quines raons incita a Eva a transgredir la voluntat de Déu?

4. Busca un parell d'imatges de Prometeu. Explica el mite i la seva significació per a la Humanitat. Quina lliçó se'n pot treure d'aquest mite? Té relació Prometeu amb Eva? Explica-ho.

5. Quin és el càstig d'Eva? Quin és el càstig de Prometeu? Per què són castigats per Déu o els déus?

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (1)

Ja hem començat a llegir l'obra. Hem vist que es tracta d'una adaptació en clau d'humor -i amb una bona dosi d'ironia que anirem descobrint conforme avancem en la lectura- dels episodis bíblics que expliquen l'origen de la Humanitat o el Gènesi. Joan Oliver transforma i de vegades capgira la narració bíblica per tal de construir una obra original.

Abans de comparar la narració bíblica amb la d'Oliver us vull proposar un exercici preliminar que consisteix a comparar dos elements en principi vulgars i sense massa aspectes a comentar, però que si ens hi fixem i hi apliquem una mirada analítica donen molt de si.

Trieu una de les dues propostes:

a) Compareu l'ordinador que teniu al davant amb les finestres d'aquesta aula.

b) Compareu el nostre institut amb una ciutat com la nostra, Badalona.

Per fer la comparació us haureu de fixar en les semblances i diferències i fer-ho d'una manera metòdica i ordenada. Comenceu pels aspectes més generals i aneu entrant en els detalls progressivament. La comparació que escriureu ha de tenir forma de redacció, per tant, poseu punts i a part, estructureu la informació i exposeu les idees i els detalls de manera clara.

Joan Oliver, Reportatge, "La fam"

COMENTARI

Veiem, en aquest interessant reportatge que Joan Oliver, com si d'un nou Rusiñol es tractés, destaca de ben jove per la seva rebel·lia i crítica dels valors de la moral burgesa (família patriarcal, catolicisme de missa dominical...). Però el seu inconformisme no era una cosa passatgera de joventut: Oliver no es va donar mai per vençut, ni durant la guerra civil, des de l'exili forçat, ni després de la guerra, durant el franquisme.

Els actors de les seves obres el descriuen, en el reportatge, com una persona "valenta" i "irreductible", que no es doblegava fàcilment. És curiós observar que Oliver va negar-se sempre a implicar-se en política, tot i ser una persona plena d'inquietuds i amb una forta consciència social, és a dir, preocupat pels problemes universals que ens afecten a tots.

A les seves obres de teatre, a Oliver li agrada crear contrastos i confrontar ideologies radicals i irreconciliables.