Ja hem començat a llegir l'obra. Hem vist que es tracta d'una adaptació en clau d'humor -i amb una bona dosi d'ironia que anirem descobrint conforme avancem en la lectura- dels episodis bíblics que expliquen l'origen de la Humanitat o el Gènesi. Joan Oliver transforma i de vegades capgira la narració bíblica per tal de construir una obra original.
Abans de comparar la narració bíblica amb la d'Oliver us vull proposar un exercici preliminar que consisteix a comparar dos elements en principi vulgars i sense massa aspectes a comentar, però que si ens hi fixem i hi apliquem una mirada analítica donen molt de si.
Trieu una de les dues propostes:
a) Compareu l'ordinador que teniu al davant amb les finestres d'aquesta aula.
b) Compareu el nostre institut amb una ciutat com la nostra, Badalona.
Per fer la comparació us haureu de fixar en les semblances i diferències i fer-ho d'una manera metòdica i ordenada. Comenceu pels aspectes més generals i aneu entrant en els detalls progressivament. La comparació que escriureu ha de tenir forma de redacció, per tant, poseu punts i a part, estructureu la informació i exposeu les idees i els detalls de manera clara.
Entrades
Activitat final (!!!) de síntesi
-
Activitat final (!!!) de síntesi
*1) Solitud, de Caterina Albert (pseudònim: Víctor Català). Quin és el tema
central si ens fixem sobretot en l'evolució d...
Fa 14 anys
1 comentari:
Exercici de comparació
A primer cop d'ull, tant l'ordinador com la finestra són dos objectes quadrats. Estan fabricats tots dos amb materials industrials, com el plàstic i l'alumini, materials durs i freds. En comú tenen també la pantalla de vidre, però mentre la pantalla de l'ordinador dóna accés a imatges i informacions diverses, la pantalla de vidre de la finestra ens aïlla dels elements externs naturals, com l'aire, el fred, la pluja...
El que veiem a través del "vidre" de l'ordinador és un contingut molt variat, infinitament variat, sobre el món (imatges, idees, moviment, música), en canvi a través d'aquesta finestra de l'aula no veiem més que una galeria interior. Si afinem una mica més la vista, podrem veure el que succeeix a les classes del davant, veurem un professor gesticulant, algun alumne que s'aixeca, però no sentirem pas res, gran part del que passa a les aules del davant ens ho perdem.
Amb l'ordinador hi esteblim un cert diàleg, hi interaccionem, hi escrivim coses que altres llegiran; a través de la finestra també podríem comunicar-nos amb les aules del davant, però les normes ens ho impedeixen, atès que a cada classe s'hi treballa de manera independent. No és possible la comunicació a través de la nostra finestra que dóna a la galeria.
La veritat és que les funcions d'aquestes dues pantalles de cristall són ben diferents; una permet que entri un munt d'informació, en canvi l'altra només permet que hi entri la llum. Si bé el que podem veure a través de les dues pantalles és també força diferent, potser amb imaginació podem "veure" moltes més coses per la finestra que dóna a l'aparentment trista i avorrida galeria que no pas per la "finestra" virtual. Tot depèn, al capdavall, de nosaltres i de la nostra capacitat d'inventiva i imaginació.
salvi
Publica un comentari a l'entrada