diumenge, 26 d’octubre del 2008

"Solitud", capítol 9, Gatzara


El triomf de Dionís i uns borratxos, de Velázquez.

Al cap. anterior, tots els pobles del voltant fan un aplec a dalt de l'ermita en honor de la festivitat de Sant Ponç. Seguidament, s'hi organitza un multitudinari tiberi o àpat en un hostal proper, que acabarà convertint-se en un desastre per a l'economia del matrimoni... i provocarà que al capdavall la Mila se senti encara més aïllada del món, més alienada d'una realitat que no encaixa en les seves expectatives ni en els seus valors morals.

Ja vam comentar que el Modernisme planteja diferents dicotomies o realitats confrontades, tals com:

Individu (artista) <-> Societat (poble, massa, multitud)

També vam comentar la inclinació dels escriptors modernistes a descriure el primitivisme de l'entorn rural, que troba en els "drames rurals" de Víctor Català la seva màxima expressió.

En aquest capítol 9, la visió que se'ns dóna del poble, de la multitud, no és pas que diguem gaire optimista, més aviat tot el contrari. La multitud és primitiva, desagradosa i grollera, incívica i desconsiderada. El que havia d'ésser una celebració, l'àpat de la festa de Sant Ponç, acaba com el "rosari de l'aurora", a cops de puny i plantufades i en una desbandada tumultuosa.

Fixeu-vos, al final del capítol, en la innocència i tendresa del Baldiret (el menut li recorda al pastor que han de fer els fanalets que aquest li va prometre, amb les restes de les closques de la cargolada). Aquesta innocència de l'infant contraresta l'animalitat i malícia del món adult. La imatge final de l'ermita en el silenci tranquil de la nit, il·luminada pels encenalls com si fos una mena d'arbre de Nadal, ens transmet un gran lirisme. La poesia té un sentit, encara, per al pastor i per a la Mila.


ACTIVITATS

1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).

5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge.

7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".

8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme >

instints >

grolleria >

primitivisme >

salvatgisme >

descontrol >

multitud >

xivarri >

cridòria >

grotesc >

dijous, 16 d’octubre del 2008

"Solitud", Capítol 7, Primavera


Ametller florit: la primavera...

ACTIVITATS

1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).

Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.


Els gatets, l'anyell... són símbols de l'instint maternal en aquest capítol.

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

"Solitud", capítol 5, Sumant dies

ACTIVITATS

1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li condeceix...?

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou el·loqüent d'aquest capítol.

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Matias. Explica com.

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el malhumor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitzat. Assenyala-ho amb exemples.

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

diumenge, 5 d’octubre del 2008

"Solitud", capítol 3, Claror


La Mila i el Matias ja s'han instal·lat a l'ermita. Els ha rebut el pastor Gaietà al capítol 2.

En aquest capítol 3, titulat "Claror", la Mila i el pastor es coneixen més i mantenen les primeres converses. El pastor, a més, li fa de guia a la muntanya i la porta a veure alguns indrets. Cap al final del capítol apareixerà el personatge tenebrós de l'Ànima.


ACTIVITATS

1 - Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.

2 - Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.

3 - El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?

4 - Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

5 - Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?

6 - Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?

7 - De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.

diumenge, 28 de setembre del 2008

"Solitud", de Víctor Català (2)


Recordem que la literatura modernista gira a l'entorn d'una sèrie d'enfrontaments o dualitats, tals com:

- l'individu enfront de la massa,
- l'artista enfront de la societat,
- el progrés enfront de la tradició immobilista,
- la sensibilitat enfront de la indiferència

La literatura ha d'actuar com a revulsiu de la societat adormida.

Aquests conceptes els haurem de tenir tothora presents en la lectura de Solitud, novel·la que registra dualitats entre altres valors morals com:

- espiritualitat/materialisme,
- saviesa/ignorància,
- bellesa/lletjor,
- llum/foscor
- bé/mal
- feminitat/masculinitat
- activitat/passivitat,
- joventut/vellesa,
- individu/massa, etc.

Solitud és la història d'un viatge iniciàtic (viatge en el qual el o la protagonista assolirà algun tipus de coneixement nou i creixerà com a persona) que es desenvolupa en dos plans:

- El viatge interior (l'autorealització personal, la presa de consciència de la Mila com a persona autònoma, lliure i independent).

- El viatge exterior (de la pujada a l'ermita fins a la baixada).

El tema de fons és, doncs, la recerca de la pròpia individualitat i la problemàtica interior d'una dona en conflicte amb el seu entorn social.

PERSONATGES

Personatges prototipus (plans, previsibles): Gaietà (el pastor), l'Ànima i Matias. També la multitud, entesa com a "personatge".

Personatges complexos: Mila és l'únic personatge rodó i complex, amb profunditat psicològica i que evoluciona al llarg de la novel·la a tenor de les vivències i circumstàncies.

Personatges secundaris: Baldieret i Arnau.

Podem dividir els personatges des d'un punt de vista moral:

- El bé (Gaietà i Mila).
- El mal (Matias i Ànima).

Evolutivament la Mila seguirà el mestratge del pastor i el Matias seguirà el mal exemple de l'Ànima.

La relació que s'estableix entre la Mila i la resta de personatges és diversa.

Mila-pastor, relació paternal, espiritual, asexuada.

Mila-Matias, relació tibant que desembocarà en indiferència.

Mila-Baldiret, relació maternal.

Mila-Arnau, relació marcada pel desig prohibit.

Mila-Ànima, relació marcada pel desig pecaminós i la por.

ESTRUCTURA

Introducció. Capítols 1-6.

Desenvolupament. Capítols 7-14 (amb l'ascenció al Cimalt com a clímax).

Desenllaç. Capítols 15-18.

Cada capítol representa una unitat tancada, amb una presentació i una conclusió que manté l'interès per allò que vindrà.

PUNT DE VISTA NARRATIU

Narrador omniscient, que es refereix als personatges en 3a. persona.

Domina el subjectivisme, en el sentit que la realitat és vista a través dels personatges i les seves emocions, especialment a través de la protagonista, la Mila.

LLENGUA

El registre del narrador acostuma a ser culte.

El registre dels personatges, col·loquial, dialectal i, en ocasions, imaginatiu i poètic (Mila i Gaietà).

APORTACIONS DE LA NOVEL·LA

Creació d'un llenguatge que serveix de vehicle per expressar el món femení i els seus conflictes en una societat dominada pels homes. Creació d'un llenguatge que explora la sensualitat i l'inconscient femení, mitjançant imatges, metàfores, comparacions i altres recursos poètics.

S'enceta el tema de les relacions problemàtiques home-dona, que tant de rendiment donarà en escriptores posteriors com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig o Isabel Clara-Simó.

divendres, 26 de setembre del 2008

"Solitud", capítol 1, La pujada


Foto: Panoràmica del massís del Montgrí.

En aquest primer capítol, titulat "La pujada", es descriu l'ascenció, per una erma i esquerpa muntanya, de la Mila i el seu espòs Matias. Es dirigeixen a l'ermita on han d'instal·lar-s'hi i de la qual s'han de fer càrrec.

Segons alguns indicis aquest territori muntanyós està inspirat en el massís del Montgrí, tot i que hi ha molts elements inventats per l'escriptora.


ACTIVITATS

LÈXIC

1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.

2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.

ANÀLISI DELS PERSONATGES

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls.

VISIÓ DEL PAISATGE

6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.

7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.

TEMPORALITAT

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?

RECERCA A INTERNET

10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.

11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.

dimecres, 17 de setembre del 2008

Ruta del Modernisme a Barcelona



Són moltes les ciutats catalanes on el Modernisme és present en edificis i elements urbans (fanals, rajoles, fonts, etc.), però potser és a Barcelona on es manifesta amb major esplendor.

A les primeries del segle XX la quadrícula que Ildefons Cerdà va idear per a l'Eixample barceloní es va anar poblant d'unes construccions mai vistes. Eren edificacions d'una exuberància inusitada. Personatges com Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner o Gaudí impulsaven una arquitectura no entesa tant com si fos un ofici, sinó una forma d'art que, com a tal, havia d'innovar i sumar-se al nous corrents de l'època. És així com Barcelona va aconseguir, amb poc temps, un patrimoni modernista excepcional, i va esdevenir una ciutat on els millors monuments són els seus edificis.

A Barcelona es pot seguir una Ruta del Modernisme excepcional, tot passejant per la ciutat i admirant la genialitat d'uns arquitectes que van saber entendre la necessitat de buscar noves formes, més dinàmiques, capaces de compaginar els diferents camps de les arts.

La Ruta del Modernisme de Barcelona és un itinerari per la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, que, juntament amb altres arquitectes van fer de Barcelona la capital mundial del Modernisme. Podreu conèixer impressionants palaus, cases sorprenents, el temple símbol de la ciutat i un immens hospital, i també obres més populars i quotidianes com ara farmàcies, bars, botigues, fanals o bancs, fins a 115 obres que demostren que el Modernisme va arrelar amb força a Barcelona i que encara avui és un art viu i viscut.

Els trenta monuments més recomanats són:

Hidroelèctrica
Museu de Zoologia
Palau Güell
Palau de la Música Catalana
Casa Calvet
MNAC
CaixaForum, Fàbrica Casaramona
Casa Lleó Morera
Casa Amatller
Casa Batlló
Editorial Montaner i Simó, Fundació Antoni Tàpies
Conservatori Municipal de Música
Casa Thomas
Palau Montaner
Casa Milà, la Pedrera
Casa Fuster
Palau del Baró de Quadras
Casa Comalat
Casa Terrades, Casa de les Punxes
Casa Macaya
Casa Planells
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Park Güell
Casa Vicens
Pavellons Güell
Col.legi de las Teresianes
Torre Bellesguard
CosmoCaixa, Museu de la Ciència
Observatori Fabra

Mapa-guia de la Ruta del Modernisme

+ info a rutadelmodernisme.com.


ACTIVITAT

Publiqueu al vostre blog un mínim de deu imatges dels monuments modernistes de la llista de dalt.